S'apropa...

S'apropa...


Sento que
l'abraçada
de la nit
s'apropa.

Ve la soledat
i li dic: calla.
La lluna
juga amb
els estels.

Les estrelles
amb la llibertat
de la seva òrbita.

S'apropa
el silenci
i li dic
que calli.

La brisa
senyoreja
amb el respirar.

Es van encenent
llums sense claror.
Tot es va pausant.

S'apropa
l'enveja
i li dic que
calli.

Un mussol
comença a
obrir els ulls.
El grill canta.

La pau és
un regal.
No: La pau
és un tresor.

S'apropa
la gelosia
i li dic
que calli.

Hi ha barques
que arriben
a port.
Altres surten
deixant l'enyor.

El far ja és
el gran senyor.
El mar
em parla
i tenim una
conversa de
tu a tu
sense el jo.

S'apropa
la xafarderia
i li dic
que calli.

En la brevetat
de viure,
el gran somni.

Avui les paraules
duen accent
d'amor, cal·ligrafia
d'estimar.

Potser m'ho
robaran tot,
però sempre
em quedaran els mots.

S'apropa
l'egoisme
i li dic
que calli.

Tot és vida
fins i tot
el que ens
duu la mort.

Per això dic:
que parli tothom
que no calli ningú.
Que parli
la soledat,
el silenci
l'enveja
la gelosia
la xafarderia
l'egoisme:
No sóc ningú
per a fer callar
a ningú,
però sí que
me'n puc prevenir...

onatge