Cercador
Sang de germans
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Quatre, com la Senyera.
Quatre som els germans
de pare i mare murcians
que vingueren a les terres
dels Països Catalans.
Quatre som els germans,
que som i serem catalans
El més gran que obrí el camí.
Venint d'una repressió,
amb pares desorientats,
poc a poc saltaren tanques
i aprengueren a ser lliures
Ja no calia amagar-se del sexe,
dels ideals ni de parlar català.
El segon, aquest sóc jo,
a recer del germà gran
per sensible o insegur
de cor sa i familiar.
La tercera, la noieta,
intel.ligent i eixerida
segura de si mateixa
lluitadora i riallera.
El quart, el més petit,
que ens visità per sorpresa
i avui és la gran il.lusió
que li dóna llum al pare
Com li donà a la mare
i a la resta de germans.
Quatre som , com la Senyera.
Quatre de sang murciana,
que som i serem catalans.
Comentaris
-
En família[Ofensiu]Unaquimera | 15-11-2010
Després de llegir aquest poema teu, tinc l'agradable sensació de conèixer ( ni que sigui una miqueta i a distància! ) a la teva família:
tant als teus pares i avantpassats murcians,
com als teus germans ( el més gran "que obrí el camí", la noia "intel·ligent i eixerida, segura de si mateixa, lluitadora i riallera ", i el petit que us "visità per sorpresa" ),
com a tu mateix i la teva estima envers la terra en què vius.
Aquesta sensació també em fa sentir-te més proper, malgrat la distància física...
T'envio una abraçada que val per quatre,
Unaquimera
-
I tant ...[Ofensiu]umpah | 14-10-2010
.. que ho sou i ho sereu companys !!!
Som el que vivim, el que sentim, el que ens envolta ... en som part, en pertanyem i ens pertanyem mutuament.
La terra, a més de per qui la treballa, també ha de ser per qui se l'estima i la teva poesia n'es una mostra.
Gràcies amic.
Un abraçada. -
...I torno...[Ofensiu]Anna Rispau | 10-10-2010 | Valoració: 10
M'he oblidat de valorar-te, ja sé que no ens agrada però et mereixes un 10.
petons a dojo. -
MAGNÍFIC!!![Ofensiu]Anna Rispau | 10-10-2010
Felicitats Joan per haver pogut escriure aquest poema tan sentit i meravellós.
Està ple de coratge i de fermesa, d'il.lusió i de tendresa.
Si tots els que vinguessis estimessin aquesta terra com ho feu vosaltres...com serien de diferents les coses...
Això no treu el profund sentiment murcià, com deia Miquel Martí i Pol "qui perd els orígens, perd identitat".
Vosaltres no heu perdut els orígens però lluiteu i estimeu la terra i el Poble català.
Gràcies Joan, en aquest temps de crispació, el teu poema és una alenada d'aire fresc i encoratjador,
Una fortíssima abraçada. Anna.
