Ruth

Un mateix roure per dues amigues amants
que el sedueixen amb els seus bells rituals,
les seves fulles daurades desenreden,
i, de repent, es descobreixen com rivals.

Ruth, rutina vibrant estancada,
t’arranca de l’ànima un somriure fals
en veure com la ruptura amarga
trenca els rínxols rossos de l’amiga,
que crida com corba de sang traïda.

L’amor el recercares sola i aferrada,
malgrat tres són multitud en aquest vals
i, respires enrabiada ,quan un tret dispares
a la cara rebel de l’Abril, perseguida i ferida.

Roses roges tenyeixen la riera,
gota a gota, la sang s’esgota
i un sospir de nit de primavera
reprèn el robust roure que crema.

A les fosques bullen els records
d’una amistat aferrissada i caduca
i el reflex de foc sobre la roja riera.

Amb retard pagues el teu crim passional
perquè no els pots reemplaçar ,
trista condemna en perdre la cordura.
I avui, en un racó, respires resignada,
des d’aquesta cambra no pots veure
els astres que brillen immòbils,
s’han extingit, presó del teu delit
i, trenquen el teu ritme vital.