El cervell més emotiu

L’Eulàlia m’ha permès que la descobreixi cada dia una mica més entre aquestes línies que degusto i fan que, un sentiment que encara no m’atreveixo a definir, hagi aparegut de sobte. Com més la llegeixo, més ganes tinc de tenir-la al davant per dir-li tot el que em provoca. Parlar-li a cau d’orella i acariciar-li amb els meus llavis el coll d’una manera tendra i després més arriscada. Vull xuclar-li la seua essència, la que en un futur pròxim em permetrà a través d’emocions que m’acceleren els polsos.

Des de que entreveig trames, paraules ben escollides i talent del bo, l’Eulàlia s’ha convertit en el centre de la meua existència ja que només visc per tornar-la a veure i compartir paraules a més de saliva. Des de que em desperto fins que em torno a posar al llit per aconseguir adormir-me, sento la seua presència ben endins.

I és que la mestressa m’ha calat ben fons des que em va donar els seus escrits per tal que els hi avalués. I és que he descobert el cervell més emotiu i, digueu-me rar, però sé de què parlo. Per la nit, em visiten els seus personatges i em treuen del llit per continuar descobrint-los a través de diàlegs i enraonaments que m’imagino. I ja no diferencio ben bé la ficció de la realitat, ni on acaba l’Eulàlia ni on començo jo.
Qui ho diria que tingués davant aquesta efervescència d’emocions i que l’amor hagués tornat a trucar a la meua porta quan ja havia tirat la tovallola per sempre més després del fracàs amb la Tona, el meu primer amor. Després del seu suïcidi, el meu cor va quedar tancat amb pany i clau i em vaig jurar que no tornaria a enamorar-me de ningú.

Però ara tot es diferent, fins i tot sento aromes nous i inimaginables. En un moment culminant de lectura, descobreixo una clau entre els seus últims escrits. Hi ha una llibreta de pell que s’obre amb ella i observo una mena de diari personal amb la seua lletra més jove, arrodonida i ben definida. Em sento culpable de penetrar-la d’aquesta manera, d’endinsar-me en intimitats, perquè no sé fins a quin punt tinc la llicència per fer-ho, o per què aquesta llibreta de pell s’ha colat per error dintre de la meua vida. Per això, decideixo trucar-la per preguntar-li-ho. Mentre ho faig, m’entra una pugna entre curiositats varies per llegir-la de nou, sentir-la i de sentir-me bé amb mi mateix, perquè estic actuant adequadament i conforme els meus principis.
Després d’enraonar durant un quart d’hora, decidim quedar aquella mateixa nit per torna-li la llibreta de pell. Mentre em poso la millor roba de la que disposo per causar-li bona impressió, i un toc d’aquest aroma tan especial amb la intenció de què es mescli amb la seua essència.

Se’m disparen els batecs interiors i em pregunten: «De què tens por, Arnau?, I al no obtenir-ne resposta, perquè em nego a admetre que m’he tornat poruc en qüestions d’amors, truco a la seua porta. De manera ferma i decidida, la Laia em saluda i em fa passar a una saleta.

L’espero entre melindros, cafè amb llet i completament trasbalsat. Al cap de poc, la Laia marxa discretament del pis amb una bossa de mà i sé que ens quedem sols durant tota la nit. La impaciència més forta em fa titubejar quan torno a tenir davant l’Eulàlia, com un miratge d’un altre temps. Tot jo tremolo, però intento controlar la situació com puc.

La miro directament als ulls i l’Eulàlia es converteix en la dona amb la que vull compartir vida. Primer la veig inaccessible, però després d’una conversació que mantenim, me n’adono que, la nostra història que recentment encetem, pot ser recíproca. Aquesta possibilitat m’accelera el pols d’ambdós cervells. La beso com mai he fet amb ningú i m’entrego a ella. L’Eulàlia gemega suaument i em permet que els nostres aromes es mesclin. Com una aquarel·la de saliva i de colors diversos, els personatges, les seues trames, les seues paraules a través de diàlegs que porto ben endins, es projecten a la paret i m’exciten. Son els nostres cossos necessitats d’amor que s’estimen sense vergonya i accelerant-se.

Quan acabem, ens adormim ambdós amb les mans entrellaçades. No sé fins a quin punt és el seu talent literari pel que sento una gran admiració latent i profunda o és la seua persona, que he descobert durant aquest encontre, o el seu cos que s’entreveu tan definit entre corbes pronunciades, i els seus malucs que acaben amb aquestes cames infinites que m’he atrevit a besar fins ben entrada la nit. Sospiro i m’abandono a la calor del seus pits encara tebis acompanyats per una respiració profunda. I ara sí, sento la pau tan somniada, anhel d’un desig palpitant i lletraferit.

EPISODIS JA PUBLICATS A RELATS EN CATALÀ:

-1) INFIDEL PELS PÈLS (EULÀLIA)
-2) LA MESTRESSA M'ESTRESSA (LAIA)
-3) L'HOME RETALLAT (ARNAU)
-4) LA FOTOGRAFIA D'UN HOME ABSENT (EULÀLIA)
-5) LA LLIBERTAT D'UNS LLAVIS CARNOSOS (LAIA)
-6) EL CERVELL MÉS EMOTIU (ARNAU)