L'home retallat

Uns ulls plens de pestanyes em fiten. Si la miro més del compte, m’aparta de seguida la vista i em serveix un tassó de cafè. M’hi afegeixo dos dits de llet abans que ella m’ho pregunti. Sé que li desperto curiositat, perquè potser soc el primer home que porta la senyora després de la seua separació. O potser no? No ho sé, avui m’he despertat estrany després del que va passar la nit passada.

L’Eulàlia s’ha mogut tota la nit sobre meu. M’arribava la calor de la seua pell encara ferma sobre el meu membre també ferm. Durant una estona bastant llarga i prolongada per una pastilla de color blau que m’he empassat, quan he sospitat que allò passaria, i no m’he equivocat. Sens dubte i, ara ho puc dir, he gaudit. I mira que portava temps sense fer-ho, tant, que no me’n recordava quasi de com es feia.

«Et pagaré», m’ha dit l’Eulàlia. I després ha rigut nerviosa i incòmoda, perquè aquella frase donava peu a un equívoc. Llavors, encara no sabíem que acabaríem al llit. El més segur que ella sí que ho sabia, però no m’ho deia i es comportava d’una manera distant. Malgrat m’ha acabat confessant parts de la seua vida que en una altra circumstància no hagués fet. «Ja saps, et pagaré per l’encàrrec, però hem de sortir demà a primera hora», així ha insistit i ha acabat insinuant d’una forma subtil que em quedés a dormir i, acte seguit, m’ha pessigat el cul suaument mentre se m’arrimava.

He acceptat, perquè quan es tracta d’un tema de calers mai sé dir que no. A més a més, encara tinc aquesta espina clavada de la retallada de sou i l’abaixada d’hores lectives al centre concertat en el qual treballo. L’ensenyament està en un punt difícil, mort i en retrocés m’atreviria a dir. Però guardo silenci, no sigui el cas que algun exalumne em retregui el que li vaig intentar ensenyar, que amb les meues classes no aniria enlloc en el món laboral.

Total, que mentre hi havia una pugna entre fer més classes o no a la setmana de llengua, una batalla que semblava interminable, m’he atrevit a treure’m el nivell E de català per fer de corrector. I amb l’examen aprovat a la butxaca, he ofert els meus serveis per la xarxa a veure qui picava. I l’Eulàlia s’ha engolit l’ham i, posteriorment, de pas també la meua boca. Vaja, que portava fam endarrerida, la mestressa.

Quan m’acabo el tassó de cafè amb llet, entra l’Eulàlia amb aquests cabells que deixen de ser de perruqueria, però que continuen tenint un cert encant a ser despentinats amb els meus dits. Ella avui s’ha posat uns texans amples. Ni rastre del vestit que ahir em tenia hipnotitzat d’on sortien unes cames infinites per acariciar i besar. I aquest de matí, té poques paraules per dir-me. Simplement dona ordres a la minyona, que es diu Laia, la que em fita i dissimula. Beu d’un glop el seu cafè sol. I fa que la Laia li atansi una bossa de mà que segur que té preparada amb antelació. Ara em dona ordres a mi i, al dir-li que ho tinc tot preparat, marxem cap al cotxe.

Ens dirigim cap a l’autopista i, després d’una hora i mitja de viatge, arribem a un petit poble turístic del litoral. La tardor ens ronda a cada racó d’aquest indret. I no m’atreveixo a besar-la ni a continuar el que potser m’agradaria començar. No hem parlat en cap moment del que va succeir anit i, penso que potser ella no té ganes de parlar-ne, o no l’importa la situació gens ni mica, o jo no l’importo, perquè soc fruit de la repetició. Ja sé, a aquestes altures tinc l’alter ego ferit, però no li donaré la satisfacció d’admetre-ho.

Aparca el cotxe davant d’una petita torreta. És una casa amb jardí vora el mar. El que més destaca per estar fora de lloc és un rètol llampant que posa «En venda». L’Eulàlia quan el veu somica de sobte i sembla que s’hagi de trencar. Després d’uns minuts incerts en els quals no deixa de tremolar, busca a la bossa de mà alguna cosa sense trobar-la i, amb les llàgrimes lliscant per la seua cara, diu un renec contra la minyona i em fa passar a dintre.

Al cap d’un temps, es recompon i entrem a una mena de despatx molt lluminós. S’aclareix la veu que sona ben suau, com la pell d’una pruna dolça i em diu:
—Ja sé que no té cap valor, però per a mi sí que el té. Em vaig passar molts estius aquí tancada escrivint-los. Són textos de ficció que m’hauries de corregir. Tenen un gran valor sentimental.

«Déu ni do!». Sec a la taula del despatx i em mostra tres caixes plenes de fulls enquadernats. Per últim, em dona una memòria USB mentre parla:

—Els últims anys vaig escriure amb ordinador i els tinc digitalitzats.

En aquest moment reparo en una foto en miniatura, que hi ha en un costat de la taula d’un home absent. La ressegueixo amb la mirada i ella em fita de ben a prop per dir-me:

—Tornem cap a casa meua —La seua veu vibra dolça mentre ho pronuncia i em toca un braç.

Després somriu. És el primer cop que la veig somriure. Deu tenir ben assumida aquesta absència ja a la seua vida. No m’atreveixo a dir-li res i només faig que seguir-la fins que surt i tanca la porta.

Tinc un pressentiment, d’aquests que se’t posen al cor i no t’abandonen durant un temps, fins que això que pensaves es converteix en realitat, de què descobriré una joia literària en procés d’ebullició.

Abans de tancar la porta, una melangia se’m posa a dintre i recordo quan jo també volia convertir-me en escriptor de nom. També penso en la Tona, la meua ex i a la vegada també el meu primer amor. Si hagués tingut aquesta torreta potser no s’hagués tirat finestra avall. Potser encara viuria i ho faríem plegats. Si no hagués anat a estudiar tan lluny, tant al nord... Aquí s’hi respira llum i sol malgrat la tardor.

I ara recordo les classes de literatura a la universitat on sempre hi haurà al meu cor un espai per «Un jardí vora el mar». Ho dic convençut perquè soc un lletraferit en procés de corregir mentre m’entra una mica de tristor pels anys perduts. «Potser encara no estigui superat del tot», penso. Soc un home retallat, laboral i amorosament. Tant de bo, les ombres de l’Eulàlia, aquestes que ha traçat als seus textos i que aviat descobriré, m’ajudin a dibuixar i a retrobar-me amb mi mateix.

EPISODIS DE LA NARRACIÓ JA PUBLICATS A RELATS EN CATALÀ:

1) INFIDEL PELS PÈLS
2) LA MESTRESSA M'ESTRESSA
3) L'HOME RETALLAT