Rondalla

Un relat de: Carles Rebassa

L'alumne de primària amb el babero
tímid i amb babero
no amb pitet
a la seva escola i davant la foto
dels monarques rics
i somrients s'aixeca del pupitre
a classe de ciències socials
coneixement del medi
passa davant l'alumna que li agrada
li somriu
s'envermelleix
s'acosta a la taula de la professora
borratxa
s'ajup
la mira llunyana-
ment i la mestra es percata
de presència animaloide.
L'escomet amb la mirada.
Diu:
Què vols?
El nin
rosat i guapo
li demana:
Com és
que si al principi del temps tots els homes
I les dones!
Ah
i les dones
si tots
I totes!
I totes!
Tots i totes
si vam néixer iguals
per què n'hi ha que tenen el poder
i en som tants que sols tenim la pena?
Quan esclatarà tota la maquinària
que funciona i sobra i sobra
i funciona?
Ens hem alliberat d'aquesta
necessitat de la llibertat?
Per què no s'esborren del diccionari
les paraules Nostàlgia
Mirall
Jo
Buit
Després
Adéu
Últim
i un centenar de milers de paraules
Manlleus
Cultismes
Polisíl·labs
i nombres i es fotocopien
la resta de paraules i s'envien
per correu a tot el món?
Quan fa comptes començar el futur?
1+1 són 24 és només un mal-
son del gran germà?
On aniran a parar les viudes
després de la seva extinció?
Quan serà que els joves poblaran la terra?

Què fa que l'infant
davant la no resposta de la
professora que el mira amb
cara de fàstic i d'asexualitat
en lloc de tornar a la taula
decebut i avergonyit
amb el babero
i en lloc de passar davant la taula d'Aina
l'alumna que li agrada
i en lloc de veure que Aina no el mira
perquè mira Gori
l'alumne que ja té grans a la cara i té pèl a les aixelles
i en lloc de seure al seu lloc
a continuar la redacció
sobre la revolució
industrial
a la Gran Bretanya no faci
un senyal als altres companys
i companyes!
perquè tots plegats lliurin la professora als vianants del carrer
despengin la foto dels reis
desin el llibre i se'n vagin
a passejar pel camp
i a olorar les flors
i a conèixer el seu cos
i a escoltar el cant dels ocells?

Comentaris

  • ginebre | 04-04-2007

    m'agrada molt aquesta rondalla. La forma tirallongada, que a mida que avança és més i més poètica.
    Algunes preguntes memorables:

    "Quan esclatarà tota la maquinària
    que funciona i sobra i sobra
    i funciona?
    Ens hem alliberat d'aquesta
    necessitat de la llibertat?"

    Gràcies per la lectura!

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101532 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com