Romanç de la vídua Mas

Sortiu de dol cap a l'horta,
que dins el pou de l'Alzina
la vídua Mas, Francina,
anit l'han trobada morta.
Escoltau-me i ho sabreu.
D'ella ningú no ho hagués dit
fins que trobaren escrit:
«Dins el pou em trobareu».
Morta era dins la cisterna
la dona, nada a la vila
bona, plaent i tranquil·la.
Era nostra, no era externa!
Era cosina d'en Pit,
son pare del nostre alcalde,
i ara aquest bordarro malda
per poder dormir de nit.
Si sembla que tots sabem
què passava pel capet
de la morta a aquell indret
per què és que tots callarem?
El callar bé fa que pensi
que el qui no diu vol callar;
ja no ho podem demanar
a la dona d'en Fulgenci.
Diuen que tenia un tros
allà devers son Bonada,
no feia una quarterada,
quatre atmetllers, no era gros.
L'era heretat de sa mare
que havia mort malament
per mor d'un tumor dolent
l'any que va morir son pare.
I en ésser el seu home mort
va dir «me'n vaig fora vila,
i faré vida tranquil·la»
però li va sortir tort,
perquè el fill de la florista
que és el qui dóna els permisos
va veure bitllets ben llisos:
gran fill de puta, l'artista.
«No és terreny edificable»,
li entima l'Ajuntament,
mirant-se el compte corrent.
Fan la vida insuportable!
I ho duran dins la consciència
mal els haguem de matar.
Algun dia se sabrà:
cranc no hi ha que el poble venci.
I no li daren llicència
per fer-se un casetonet
en aquell lloc tan estret
a la dona d'en Fulgenci.
Passades unes mesades
el fill d'en Pit s'hi presenta
li diu «us faré contenta»
i amb unes bones xerrades:
«veneu vostre tros al poble
i veureu molts de diners.
Just és signar tres papers
davant un notari noble».
«És que jo no vull signar;
vull viure-hi fins que m'hi mori
i quan jo siga la glòria
la nebodeta el tindrà.»
«Aquella el que farà
serà deixar passar els anys
i el vendrà als alemanys
així que els bitllets veurà.»
I tan gros li va anar fent
aquell porc de mercader
que dia el vint-i-tres de febrer
al notari hi manca gent.
Li van donar cinc milions,
i d'euros no, de pessetes;
va sortir amb les llagrimetes
que li queien dels ullons.
I, dilluns, xerrant a plaça,
va saber per n'Esternut
que el tros l'havien venut
a dos alemanys de raça.
Bon negoci els va sortir
amb els comptes ben rodons:
més de cinquanta milions,
i se'ls varen repartir.
Els donaren la llicència
i van poder edificar.
talment el que van negar
a la dona d'en Fulgenci.
Ahir va anar a ca les monges
i els va donar un milió.
va sortir pel portalló
amb un saquet de taronges.
Llavò va tocar la porta
de la seva nebodeta,
la va confitar amb pesseta
i el capvespre ja era morta.
Quatre era que la portaven
a la seva sepultura.
Era cosa de tristura:
al batle el condol li daren.