Cercador
Riu, lluita, camina, i marxa.
Un relat de: silvia_peratalladaRiu, que m'alegres,
i surt el meu sol.
Que em fas veure el món
més enllà del batec d'un cor.
Lluita, que no estàs sol
jo sóc aquí, ja farem prou,
que amb una sobretaula
arreglarem el món.
Camina, i no ho dubtis mai,
que tens sabates noves,
te les he fet a mà
d'aquelles que no cansen, et faran saltar.
Marxa, que la vida t'està esperant,
no m'agrada despedir-me,
però el teu tren ja se'n va.
I quan siguis al final,
recorda qui et va agafar de la mà.
Comentaris
-
Sempre aquí[Ofensiu]montxita | 16-06-2005
Amb tu al costat, amb les teves paraules, el teu somriure, la teva veu... qui pot deixar de somriure???!!!!
És genial tot el que dius a aquest poema, bé, i a tots!!jeje.
No crec que s'oblidi mai de qui li va agafar la ma!!!
Un petonas!!!
Montxita -
m'agradat...[Ofensiu]Ainoa | 14-06-2005 | Valoració: 9
no sé en qué pensaves o en qui, però m'arribat al cor, això de marxa, i no oblidis qui et va agafar la ma, de vegades ajudem a la gent i aquesta se n'oblida ben rapid...
estic d'acord: estas inspirada -
i...[Ofensiu]Capdelin | 13-06-2005
torna... potser sense mi serà massa diferent la rialla, la lluita i el camí...
i seguirem en la sobretaula dibuixant un nou destí...
no sé què has fet... però portes una sèrie de poemes inspiradíssims...
potser és la nova foto amb nova imatge...
ara sí goso enviar-te un petó i una abraçada... malgrat que no MARXI ...
podem seguir la nostra sobretaula...
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
583809 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....