Riiing-Riiing

Sona el telèfon, l'agafo i ets tu!!
Em proposes quedar, fer un cafè, com tantes altres tardes.
Ràpidament apareixo a casa teva, sense mostrar la meva inseguretat i les meves ganes d'acostar-me, llançar-me i fer-te un petò.
El meu tallat és apunt, m'agrada, saps que odio el cafè sol...és tot un detall.
Tot seguit seus al sofà, al meu costat, sense cap acció extranya...Com tantes, i tantes altres vegades coemcem a xerrar i xerrar, mai se'ns esgoten les paraules, sempre amb temes per no deixar existir el silenci. Mai tu he dit, però a vegades no t'escolto, tinc prou amb sentir-te i mirar-te, veure els teus clars ulls com em miren, i com em parlen...
Una vegada més se'ns ha acabat el temps, hem de marxar, sembla que el món s'hagi aturat, però no és així, la tarda segueix i ens esperen...Una vegada més em prometo que la pròxima vegada ho faré, quan menys t'ho esperis m'acostaré i et faré un petó, però cal que m'esperi a que torni a sonar el telèfon?!?