5-2-05 (02:50 a.m.)

Portava estona desitjant aquest moment; arribar a casa, fumar-me l'últim cigarret per avui i deixar-me endur per la mà, a través d'ella poder escriure les sensacions d'aquesta extranya nit passada.
Tinc ganes de poder explicar algú, potser és a tu, que no he estat cómoda, que no m'ho he passat bé. He notat durant tota la nit una certa distancia amb el meu entorn. La falsetat, la hipocrèsia rondaven dins d'aquell petit i rutinari local. Estava amb elles, però estava soleta, si ja ho sé he estat i sóc jo la que potser està extranya, diferent a altres nits.
Jo no era la mateixa, qui uns parlava no era jo...Mentrestant jo pensava en tu, en moments que m'agradaria passar vora teu, envoltada dels teus braços i notar les càlides paraules a cau d'orella. No ets el meu amor, ho sé i ho saps, i això m'agrada. Ets la petita espurna que tothom cerca a la seva. Aquella persona que saps que i és i que i serà, que mai fallarà...Hem tingut sort de trobar-nos.
Tant de bo fos capaç d'assumir tal confiança com la teva i poder acostar-me, sense necessitat de raonar-ho, i poder besar els teus càlids llavis, recordes...
Nits, petons, mirades, somriures, tot queda en secret, indescriptible, tot queda entre tu i jo.