Cercador
Juguem a improvitzar la vida
Un relat de: ombra- Compartir:
Cada dia n'estic més segura: viure és jugar.
La monotonia i la rutina, s'apodera desgraciadament de la majoria de nosaltres, diariament fem les mateixes accions, intentant pensar que no, que la nostra vida no és gens repetitiva. N'hi ha que estan d'acord i no fan res per canviar la seva situació.
D'altres fem el possible perquè la vida sigui teatre i nosaltres els seus propis actors. Les situacions van passant, nosaltres ens hem de plantar i aceptarl-es tal i com venen i llavors improvitzar i jugar. Jugar a pensar que les coses són tal i com són que no les podem canviar d'un instant a un altre.
Improvitzant paraules, silencis, sortides, personatges, és com la vida té sentit i és així com les espurnes són el motor a seguir.
Comentaris
-
Amunt el teló![Ofensiu]kispar fidu | 22-11-2005
... i que comenci l'actuació!
jejeje
Si, la vida és una rutina continua plegada de mil detalls que la fan diferent dia a dia. Jo crec que en el fons d'una repetició constant, cada acció té una resposta diferent de la del dia anterior. Improvitzar la vida és necessari sovint! No podem basar-nos en un únic guió i seguir sempre la mateixa pauta sense sortir-nos-en de les normes... Hem de deixar fluïr els nostres sentiments i deixar-nos actuar envers les situacions que se'ns presenten.
Juguem a improvitzar la vida,
Juguem a viure!
Espero que juguis molt! jejeje
Gemm@
