retrobada

I es retroba perduda enmig de gotes de pluja i ones de terra humida. Ja no recorda l'olor de sal, tampoc el xiuxiueig de la brisa a cau d'orella.
Fa temps s'havia sentit tan buida que va evaporar-se com aigua tèbia i convertida en núvol va caure finalment en forma de gota sobre un mar d'herba llunyana i verda. La palpa i sent sota l'escorça de la por un nus de sentiments que la lliguen al balanceig incontrolable del seu passat.
Avui, callada i curiosa, s'adona que li queda molt per nedar, encara.