Resseguint camins

El teu amor em porta
dolces notes de silenci.

Un espai de pau
per reprendre l'alè
rere les portes que es tanquen,
davant múltiples finestres
descobertes a cada pas,
que la meva dèria i ànsia de viure
obren sense aturall.

Tanco i obro,
Descloc i penjo,
Avanço en un tren de gran velocitat
Tot aturant-me en els més minsos detalls...

Em meravello amb petiteses:
vertaders plaers plens de significat;
deixant passar els "grans quefers":
petites absurditats de la vida,
paràsits necessaris que no convé deixar créixer.

Després de tot,
Abans que res,
l'únic que compta
és sentir-se viva fins al moll de l'os,
tant se val si és al fil d'una cresta o
resseguint camins desconeguts
en el palmell de la teva mà...