Cercador
Arrels
Un relat de: gatzara- Compartir:
Ara ja en terres escandinaves,
on la llum esmorteïda
sols promet un capvespre interminable,
una nit profunda i obscura
sense rostre ni sentit,
jo encara sento
(punyent com el fred que m'agullona el cos i l'ànima)
bufar la tramuntana:
Ressegueixo amb els meus dits
les arestes i carenes
de la bella serralada,
em gronxo en les onades
i beso la sorra de les cales
de la terra que estimo ara i adés.
No és ella qui ens pertany,
som nosaltres que hi restarem per sempre arrelats
Comentaris
-
Recordant sota el sol de mitjanit[Ofensiu]angie | 17-04-2006
Un poema preciós amb uns darrers versos màgics.
La tramuntana que duem dins encara que estem allunyats d'ella...
Bon poema,
angie -
***[Ofensiu]Llibre | 15-04-2006
No és ella qui ens pertany,
som nosaltres que hi restarem per sempre arrelats
Aquests dos versos, que tanquen el teu poema, m'han encantat. I trobo que donen força als versos precedents.
Fins la propera,
LLIBRE
-
Gràcies[Ofensiu]gatzara | 11-02-2006
pel comentari, Capdelín. Només afegir que sóc "muntanyenca", no muntanyenc, hehe. Una abraçada,
gatzara -
es nota que ets muntanyenc...[Ofensiu]Capdelin | 11-02-2006
"resseguirem amb els dits les arestes i carenes de la bella serralada"... amb els dits, amb els peus, amb el cor.
M'ha impressionat el final: "no és ella qui ens pertanys, som nosaltres que hi restarem arrelats"
Una abraçada!
l´Autor
20 Relats
33 Comentaris
27927 Lectures
Valoració de l'autor: 9.13
Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...
"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"