Arrels

Un relat de: gatzara

Ara ja en terres escandinaves,
on la llum esmorteïda
sols promet un capvespre interminable,
una nit profunda i obscura
sense rostre ni sentit,
jo encara sento
(punyent com el fred que m'agullona el cos i l'ànima)
bufar la tramuntana:
Ressegueixo amb els meus dits
les arestes i carenes
de la bella serralada,
em gronxo en les onades
i beso la sorra de les cales
de la terra que estimo ara i adés.

No és ella qui ens pertany,
som nosaltres que hi restarem per sempre arrelats…

Comentaris

  • Recordant sota el sol de mitjanit[Ofensiu]
    angie | 17-04-2006

    Un poema preciós amb uns darrers versos màgics.
    La tramuntana que duem dins encara que estem allunyats d'ella...

    Bon poema,

    angie

  • Llibre | 15-04-2006

    No és ella qui ens pertany,
    som nosaltres que hi restarem per sempre arrelats…


    Aquests dos versos, que tanquen el teu poema, m'han encantat. I trobo que donen força als versos precedents.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Gràcies[Ofensiu]
    gatzara | 11-02-2006

    pel comentari, Capdelín. Només afegir que sóc "muntanyenca", no muntanyenc, hehe. Una abraçada,
    gatzara

  • es nota que ets muntanyenc...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-02-2006

    "resseguirem amb els dits les arestes i carenes de la bella serralada"... amb els dits, amb els peus, amb el cor.
    M'ha impressionat el final: "no és ella qui ens pertanys, som nosaltres que hi restarem arrelats"
    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gatzara

gatzara

20 Relats

33 Comentaris

25364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!

Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...

"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"