Allí dalt, tot es veu més clar...

Un relat de: gatzara

Després d'una setmana trescant per les muntanyes, redescobreixo la part més feréstega, salvatge, lliure de mi mateixa.
Sols vull coneixer els prats alpins com la pròpia casa, fer del cel el meu sostre, apreciar la soledat i la companyia triada, fugir de les grans aglomeracions, sense sentit, asfixiants.
És cert, allí dalt, tot es veu més clar...
Sembla mentida com un mateix pot arribar a lligar-se les cadenes als propis canells.
No vull més diners que els que em calen per viatjar, grimpar, i córrer lliure per les muntanyes.
No vull més horaris que els que m'imposa l'hora solar,
ni més condicions que les dures regles alpines,
ni més asperesa que la de les roques afilades en les crestes,
ni més fred que el que em dóna la neu.
Fujo de tot això, si fugir-ne és viure la meva pròpia vida.

Comentaris

  • Així sigui!![Ofensiu]
    George Brown | 22-11-2004 | Valoració: 9

    Quin somni més maco. Qui pugues fugir de tot per gaudir de la muntanya! Puc dir, per sort, que aquest estiu he complert aquest somni, caminar pel bosc, per la muntanya, travessar rius... quan ve de gust, ja sigui de dia o de nit... però els somnis tenen un fi, i aquest es diu feina! Només queda poder estalviar tot l'any, per poder tornar a complir el somni!!
    M'ha agradat molt aquest escrit, m'he sentit molt identificat! Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gatzara

gatzara

20 Relats

33 Comentaris

25700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!

Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...

"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"