Res en absolut

-Què és el no-res?
-No res.
-Però, què sents?
-Res.
-Hi has estat mai?
-On?
-Dins el no-res.
-És clar que no.
-Però no pots saber si hi has estat o no. Potser hi has estat, però com que no podies sentir res, no recordes si vas estar-hi. (silenci) Saps? Jo crec que hi he estat.
-...
-Era una sensació estranya.
-En el no-res, no pots sentir res. Com havies de sentir estranyesa? Llavors no estaves al no-res.
-No ho sé. Però... no t'has sentit mai buit? Tan buit que pensaves que si venia una ràfega de vent se t'enduria?
-Crec que sí.
-Llavors, això és estar en el no-res. Ho veus tot i no veus res. Ho sents tot, però res a la vegada. Estàs sord, però hi sents.
-Com pots estar sord i sentir-hi?
-Pots.
-Com?
-No ho sé. Pots perquè estàs al no-res.
-Al no-res, tot és possible, doncs?
-...
-Digues?
-No ho sé. Tu creus que hi ha algun lloc on tot sigui possible?
-Jo crec que el no-res no existeix.
-Però si ets capaç de negar la seva existència, significa que existeix d'alguna manera. El no-res hi és. El no-res està en algun lloc recòndit.
-Si és no-res no pot ser-hi i no pot estar en cap lloc perquè és no-res i el no-res existeix però no és perquè no és res.
-...crec que no t'entenc.
-Jo tampoc.