Aparença

És com si, un dia, et despertes i veus que no hi ha res. I estàs segura que el dia anterior havies estat en aquell lloc, i les coses encara hi eren. Però ara està buit. I t'aixeques, perquè sinó, què has de fer? I toques, palpes mig a les fosques cada objecte que hauria de ser-hi però que no hi és. I no saps per què, però tens la sensació de que tot és culpa teva, que en algun moment en les últimes 24 hores vas abandonar-ho tot, i ara hi ha un buit en el seu lloc. La por comença a substituir aquell estat inicial de curiositat, i intentes, amb qualsevol cosa, tapar aquell forat, perquè el no res no és bonic. Però llavors recordes que del no res no en surt res, i et preguntes d'on has sortit tu. D'on va sortir el teu passat, d'on sortirà el teu futur. Perquè com que no hi ha res, mai en sortirà res. Així doncs, veus la fi dels teus dies davant mateix, però lluites, perquè encara tens moltes coses a fer abans de marxar. I comences a córrer, lluny de la buidor. Però com més avances, més lluny veus la sortida i més a prop trobes la solució. Una solució que no vols dur a terme. Estàs confosa, perquè ja res té sentit, però tens la convicció que en algun lloc es troba el final de tota desesperació. Voldries abandonar-ho tot altra vegada, perquè potser d'aquesta manera la buidor seria reemplaçada amb alguna cosa tangible, però per fi te n'adones que amb la buidor has viscut sempre i, malgrat els esforços, malgrat tots els intents per a reemplaçar aquest buit amb coses materials, saps finalment que només has aconseguit omplir aparences. I les aparences són això, només aparences, només transparents, amb color, però transparents, i sense sentit, amb la finalitat de satisfer alguna cosa que no ha estat creada per a ser satisfeta. És a dir, les aparences no són res. Res i tot a la vegada, perquè recordes amb ironia que les aparences ho eren tot per tu, en algun moment van significar la teva vida, i ara només signifiquen la teva mort. La mort d'una part de tu, d'un tram de la teva vida que ara desitges que mai hagués existit, però que malgrat la buidor que comporta tot això, sí que va existir, i va deixar cicatriu.

14/2/05