Remordiments

Un relat de: ITACA

Carícies mai donades van creuar les vivències que van morir per la falta d'aquestes.
Els penjolls penjaven mes que de costum, reflectint els moments malgastats que van quedar allunyats.
Les lletres que llegia semblaven vídues d'amor, les lletres ... les que mai parlaven d'aquella platja, d'aquell somriure que mai ningú et va arravatar.
I les petjades s'esborren per no marcar amb dolor les catifes de contes perduts, el tresors mai s'obriren, per por de deixar anar els secrets d'infants adormits buscant aventures per l'Índia.
I ara acaricies, i no sents satisfacció, tan sols tens remordiments d'aquelles que oblidades reneixen al caure la nit.


Comentaris

  • preciós[Ofensiu]
    AidaReig | 04-02-2009 | Valoració: 10

    felicitats(:
    m'ha encantat aquest relat.
    m'he adonat de que tot el que posa, està escrit des de dins del cor. Aquest relat, m'ha fet pensar.
    segueix així!
    un petóó

    AidaReig

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142440 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.