Relats curts

Transforma la teva ràbia en energia productiva.No dorms, alguna cosa no funciona bé i no és la falta de feina en condicions ,probablement sigui el que menys importa .El que et fa sentir que no estàs ni al lloc ni al moment adequat vivint la teva vida (el problema és que ara per ara no pots col·locar-la en altra banda ni que el canvi de les seves circumstàncies depengui de tu) són el tipus de traïcions personals de baixa intensitat.Traïcions que s'han emportat no només el teu futur sinó les teves il·lusions i projectes evolutius.I no serà per falta d'intents, i cada vegada que en plantes un de nou se l'emporta una nova riuada.Segueixes sense entendre com funciona el món i a viure amb ell.No importa que et facin mal les cames de l'últim cop que l'has intentat viure.La mala hòstia et puja pel cervell i està apunt de fer-te clic en alguna banda remota del teu pensament.Exterminaries tota la societat, que t'ha fallat en massa, i probablement la nova que es tornès a instaurar et tornaria a trair.El problema ets tu,et dius, no són els altres i tot i que la guerra més severa està guanyada i de fa molt de temps sense possible revenja (és l'únic que et calma) les altres batalles es van succeïnt i caient a cops.Restes de les diverses batalles:

-Per mi no has tingut temps, per la resta sí.I el temps que passis amb mi serà en compensació d'una altra persona...té collons et preocuparàs dels deutes dels demés que probablement sí t'importin, però no dels teus.Així no em pagaràs , si és el que pretens, ni el temps ni les forces que he passat amb tu (tampoc ho he pretés mai, per què ho fas? ...

-És curiós com t'has queixat de que et matxaquen i de que no et respecten i a mi m'has fet servir d'igual forma a com critiques i no serà el primer cop, i espero que amb sort sigui la darrera, de persona comodí que està de "pla B" anulable.Quin poc valor tinc per a tu.El més greu és que tot i no tenir el mateix interès segueixo patint les mateixes conseqüències.Com pot ser?

-Què trist és saber que tot i els esforços , tot i les paraules, gestos i símbols, qualsevol "fulano" desconegut passaria per davant meu amb idèntica excusa (si és que no segueixes amb el mateix)...No són 300 km. o 50, són voluntats.El problema és que demanant-me perdó, desapareixent de la meva vida, ni tan sols no existint no arreglaries el que has fet...ni ho pretenguis.La única solució seria que tot funcionés com hauria d'haver estat normal, i, francament, començo a dubtar de que ho fes si no canviessin molt aquestes condicions inexistents que es donen.

I si em cantessis a cau d'orella...probablement tornaria a parar l'orella al llit, per escoltar-te.Així que seguiré sense dormir.Sona Deixa-la Toni, deixa-la, de Manel.