Auto destruït

La societat no ajuda gens aquests dies de Nadal a les persones que com jo estan soles.No hi ha per menys.Tenint la vida tota feta l'únic remei que queda és... dormir...mentre el món segueix fora movent-se cada cop a més velocitat de vertigen jo només puc aspirar a dormir i això mal.Et diuen : no rai, fes coses.Quines? per què? Val la pena?.Ets intel·ligent, ets una mica gandul potser, però res important, arribes a ala conclusió de que no, ni val la pena, ni tens l'esperit, ni les ganes, ni les forces.I quan el contacte humà desapareix i deixa d'existir et converteixes en una pedra més que tendeix a dormir o a drogar-se.Les drogues em repugnen per sort, però això és difícil de suportar, tot el món et mira com si estiguessis boig, potser ho estàs.L'únic que estàs és sol i no ho estàs sabent assumir.Com sempre el tremendisme i el victimisme fan acte de presència però realment no saps fins a quin punt és ficció o realitat això.I fa mal, se't clava, ho notes, la ferida no deixa de sagnar per molt que te la tapis, esperes fins i tot en un moment de petita paranoïa la intervenció divina, qualsevol símbol d'esperança, saps que no apareixerà.