1-Esperant

Són les 8 del matí, acabo de baixar-me d'un avió que em porta des de Menorca, entre el meu equipatge de mà, i el meu mòbil (parlo d'una època en que els mòbils s'assemblaven més a un comandament a distància que una altra cosa) ja fèiem el fet. Encara la recordo ajaguda al llit, nua i plorant. És el final, la distància ens ofega, no podrà ser, no ens podem separar. Però és, l'estiu s'acaba i jo he de tornar a la meva tasca, acabar d'una vegada la carrera més fàcil de les que es fan i es desfan.Seria hora de posar-me les piles i tornar a la facultat amb un nou aire d'acabar-ho tot quan toca (bé, amb la conya segueix essent així, però no sé fins a quin punt ho podré mantenir, és molta la pressió que fa ser un noi en una carrera de noies - lligaràs molt deien - estúpids, per què no s'hi ficaven ells ¬¬u). Ja he baixat de l'avió, el petó semblava sincer, potser sí que ha servit de quelcom aturar un dels moments més apasionants de la meva vida (si me'n permet viure'n més i amb ella, sí, haurà valgut la pena, això segur). La veritat és que tinc el pols accelerat, ja hem aterrat, i ja estic anant com 150 persones més cap a la recollida d'equipatges. No dírieu mai de quin és el souvenir que li porto a la meva germana:una ensaïmada cassolana i gegant (d'alguna cosa serveix que sa padrina sigui també pastissera i confeccionadora d'aquesta pasta tan curiosa que provoca en mi la mateixa reacció que la resta de pastes de full... simplement... No m'agraden!Però a la meva germana sí, així que ben gran la pasta.Voltes més voltes el món va donant voltes (no us tinc cap poooooor fugiu maleïts monstreeees, fugiu ara mateix d'aquí... - nota mental , la televisió aliena) i el meu equipatge comença la seva roda girant i girant (sort que només és una maleta, perquè si no no sé com m'ho muntaria, sol solet he de tornar a Tarragona i francament, em fa pal, però sarna con gusto no pica, diuen.És hora, torno a encendre el mòbil, ara ja són dos quarts, segur que ella ja s'ha quedat desperta, qui sap si esperant aquest missatget.Dins meu una cascada d'emocions de tot el que he viscut aquests dies (mort del meu estimat tiet i viatge de 10 hores fins la Costa Da Morte en un Ibiza vell però que encara tira inclosos) va sortint pels dits, la meva primera vegada, la segona, la tercera, el quedem-nos a casa, no cal que em portis a sopar, la piscina, el creuament del Mediterrani, i la Masia on ella i jo hem començat aquest projecte junts. Sí, l'hem començat, ha valgut la pena perdre un moment, per deixar clar que aquest ha estat el primer viatge, ja portem empat, ara sí ja em fio de que hagi començat aquesta història.És hora.Akbo darribar a bcn.tem ;@@. Enviando mensaje (per què certes companyies de mòbil encara no em tenen els menús en català? Jo que quasi no l'entenc a ella quan parla en el seu menorquí que em posa a to i ara "Enviando Mensaje". Estarà desperta? Potser no el rep fins que no desperti, serien les sis quan tornaria a casa, o potser s'ha anat a la Masia aquella a recollir-ho tot una mica (sobretot a buidar les papereres, que això de fer-ho amb plàstic és el que té. Mai diria que fer-ho fos aquella sensació, els seus ulls s'acabaven passejant pels meus collons mentre els meus es passejaven pels seus pits, i quan es creuaven, es perdien en un forat negre intermig. Aix que tonto em poso, ui em vibra el pantaló. Anem a vere vere qui ha estat...jo tmb t'estim.fins l'octubre.TEM.qnct msn. ;@; M'estima, ja no cal continuar esperant, comencem ^_^