Unes breus d'aquest secret entre tu i jo

He aprés a no deixar-te llegir ja res del que escric, la nostra situació ho fa impossible, això és un diàleg entre el meu cap i jo mateix o a l'inrevés, miracle seria si ho veiessis perquè això voldria dir que estaríem junts, cosa que no t'enganyaré, veig complicada, jo sóc més estable i tu pretens més un "carpe diem", tot i que traspues estabilitat, em recordes a un caramel embolcallat, sé que ets de llimona sucosa per dins però de moment només veig el paper de l'embolcall i podries ser de qualsevol gust, molt bona presentació però ni idea de si el meu favorit, què nassos! per mi ho series, però les coses entre dos són entre dos i desconec oficialment la teva banda o si la conec representa que és negativa amb tantes vegades que has dit no.
Clar, suposo que t'ho deus haver imaginat quan has desconnectat.Quan parlava de matrimoni, de casa compartida amb algú, de futur estable em referia a tu.Tu no vols, no t'hi puc obligar i sé que probablement acabaràs a l'òrbita d'algú altre, no sé si realment tinc prou força per atreure't tot i que he fet alguns intents de la màxima potència.Però que tu no vulguis no vol dir que jo no vulgui, així que dic que m'encantaria.Simplement això.