recull de sis haikus 2005

no els coneixia i m'han agradat, és cert que supuren tranquilitat i pulsacions baixes.
també és cert que amb poques paraules, gairebé sense preposicions ni conjuncions pots imaginar-te el reste amb total llibertat individual.

He llegit les Aigües que li vas dedicar a la Tiamat, poema dolç, lliure, fresc, com els que tu fas.
També he llegit l'epigrama de Nadal, on reculls la preocupació pels que no tenen res. Cada cop que un pidolaire em demana almoina, no li dóno, i penso: jo tinc per menjar i ell, qui sap?, però m'he tornat freda, no sé per què. De totes maneres, sobre l'àpat de nadal, el meu punt de vista, el pecat és llençar menjar, si després ho aprofites tot, no trobo cap mal.
L'epigrama de creuar el carrer és bonissim, una ironia fina i molt ben documentada, és un rotllo creuar el carrer i no trepitjar les caques. Cada cop que la meva nena en veu una diu: oh!, caca, caca. I ves per on, a ella li fa gràcia. El mal és que ho diu moltes vegades, i no perquè es repeteixi (que també) sinó perquè en veu moltes.
I ara els haikus, pel final, perquè sé que és el que més m'agrada. No comento més. No puc afegir més elogis als teus haikus.
La veritat és que he llegit el teu missatge al fòrum sobre el comentarista que no t'agrada. Jo vaig demaner una vegada que em traguessin un comentari i ho van fer. Però em sembla que no pots al.legar que sigui ofensiu, només antipàtic. I tens tota la raó: si un autor no t'agrada, no el llegeixes i en pau.
Res més, a mí sí que m'agrades.
Un petó
Glòria

No t'he llegit fins ara, i tot i que jo de Haikus, no n'entenc, això m'ha agradat, m'has donat uns instants de serenitat, de temps pausat i espais en blanc, dignes de viure.

Crec, que et dedicaré més temps a partir d'ara.

Gràcies per aquest trosset "d'estiu".

Thalassa

No sé... Em sembla una mica impersonal...