dona i texans plens

Un relat de: salvatore vinyatti

Texans plens.



M'agrada quan camines
cadenciosament i a bon ritme,
el pas segur, ferm, sense dubtes;
trepitges fort; un pas primer,
i darrera l'altre, fent el teu camí.

Et contemplo quan camines,
passejant, amb els teus texans ajustats;
Uns pantalons i unes formes plenes,
ufanoses, massisses i ben rodones.
Bonics texans rodons, plens de cul.

M'agrada com camines
despreocupada, desinhibida
lleugers són els teus passos,
atlètic el teu trepig.
I contemplo el trontollar del teus pits.

M'agrades com camines,
dona, no sé com et dius.


Comentaris

  • Bonics texans rodons,plens de cul.
    Desprès de les festes, quasi totes hem portat " els texans rodons" , jajajajaj quina gràcia !!!.
    :-) Pilar

  • T'entenc, Vinyatti[Ofensiu]
    T. Cargol | 01-01-2006

    És però una contemplació sola potser, el ritme dels passos, del caminar, són ja tan diferents,...impossibles de seguir.

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

371184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.