la sirena de la fàbrica

La sirena de la fàbrica

La forta sirena de fàbrica sonava amb so eixordador,
penetrava a l'eco de la muntanya de Montserrat i el
transportava lluny a molts quilòmetres de la fàbrica.
Servia per a fer cuit i arribar a la feina els treballadors.
D'això, ho recorden encara els joves i els més grans.

Se sentia des de Mas d'En Gall el so de la sirena,
recordant els que a mig camí estaven que havien de
donar-se pressa, per no fer tard a la feina.
Era lluny per la gent gran arribar-se a Esparreguera
i feixuga la drecera trenca cames. La costa llarga.

Camins de terra, pols i dreceres llargues i angostes;
per tallar el camí llarg, entre el poble i la feina, entre
Mas d'En Gall i Esparreguera.
Quatre quilòmetres de mal fer. Mercès a cames fortes,
la potència i l'esperit juvenil ho feien des dels onze anys.

Existeix avui encara en el record ... d'un matí,
quan la sirena sonava, quan exclama:
Valguem déu la sirena ! i estic a mig vestir !
Tot i estan a Mas d'En Gall, i a casa, calçant-me sabata al peu,
sortia corrents sense parar fins la porta de la fàbrica.

Volo, corro i camino ; valguem déu ! quina proesa!
Quan començo a córrer ho faig tant fort
que em donava cops amb els talons dels peus l'esquena .
Redéu que arribo tard! La suor baixa fins mullar-me;
tinc la cara vermella i en arribar l'encarregat m'ho nota.

Quins quatre quilòmetres tant feixucs !
Per no fer tard a la fàbrica !
Em rento la cara, les mans i m'eixugo,
sort en tinc de la bata seca.
He fet el camí tant sols amb vint-i-cinc minuts !