Records...

M'abraça la melancolia i no la puc desenganxar...desitjo amb bogeria poder repetir aquelles tardes allà asseguts...l'un davant l'altre...sense contemplacions, amb aquella confiança gravada els nostres ulls...amb aquelles paraules que em deies...amb aquelles promeses que ara ser que no compliràs...amb aquelles mirades que es desviaven i encara no ser el perquè...tan sols intento no enfonsar-me, esperant que els records que es mantenen dins meu...es puguin esborrar algun dia.
Però es que et recordo aquí, davant meu...tan indefensa...tan bonica...amb aquell somriure que no s'apagava mai! Era un sentiment estrany...no m'havia passat mai...tan estrany que m'espantava...no sabia on em portaria aquesta situació...i es que ara miro aquell camí, que recordo amb agonia...i m'envaeix la tristor; penso en tu i no puc evitar aquests dolor que sento...el cos ja no em dona forces, necessito que la vida em doni una espenta i que sigui prou forta com per combatre la teva distància...i es que miro el meu futur i és com una pàgina en blanc...si tu no estàs al meu costat...perquè sens tu la vida és com un núvol fosc i humit...un núvol que cobreix de melancolia tots els meus somnis...totes les meves esperances, un núvol que destrueix cada somriure, cada pensament...cada gota d'il·lusió.
És ben bé que el temps fuig...i quan el volem aprofitar...sens escapa...

Llàstima que la pàgina que vaig deixar en blanc...ara ja té un final...

LA VIDA EM VA SER INJUSTA...EM VA CREAR LA IL·LUSIÓ D'UN AMOR ETERN...PERÒ ES VA OBLIDAR DE DIR-ME...QUE RES DURA PER SEMPRE...