REALISME IRREAL?

Un relat de: jomagi


Feia una matinada esplèndida, la llum era d’un blau lilós acariciat per uns suaus cops de vent aponentat en extrem agradívol. Vaig deixar la vella Bmw K 75 amb el cavallet ben coŀlocat per acte seguit tancar amb un bon cop de clau el desconnectador de la bateria.

Ja en aquella immensa i apartada finca del meu sogre, ja mort, varen venir-me els records de fa ja uns anys quan sovint anava ajudar-lo cuidant aquella ingent quantitat d’oliveres morrudes, sevillenques, fargues o forasteres i també moltes d’arbequines. Deu quina enyorança vaig sentir dintre meu; i més al pensar que tot es va malvendre a uns podrits especuladors...

Tot caminant enmig de la piuladissa dels ocellets i el brunzit d’abelles matineres en aquell dia de juliol, en un racó que l’anomenàvem “lo toixó” sorprès vaig descobrir que a prop d’un bancal obac, humitós i ple de males herbes una tapa com de embornal, d’aquells de les cloaques o de les línies telefòniques soterrades.

Vaig apartar les herbes i efectivament allò era una immensa tapa de ferro colat amb una inscripció enigmàtica que deia. ENTRADA NÚMERO 32.112-SECCIÓ 27.

Mes que estorat, vaig pensar que era allò? Amb dures penes i molta força la vaig obrir. Estirat de bocaterrosa amb el cap ben embotit a dins i amb uns ulls com unes taronges vaig observar, amb certa dificultat al principi, una immensíssima interioritat oceànica; on hi veia núvols amb llampecs i posteriorment el soroll dels seus germans retardats, els trons. El ressò que es produïa allà dins d’aquell espai infinit, era emboirat d’un permanent color indescriptible que, la veritat, aquí per més arcs de Sant Martí que veiem, aquest color que heus parlo no existeix. Mireu si n’és d’estrany això, que voldria fer entendre que tot i ser llicenciat en Belles Arts, aquest color que voldria detallar-vos, no sé pas quin és, ni quin to te... no existeix entre nosaltres! Oh!... quin color més meravellós...

Esparverat vaig mirar, mirar i sobretot escoltar... Els sons eren intensos, rars i totalment desconeguts per a mi. Eren d’una intensitat tant embriagadora que vaig sentir com un rodament de cap. Varen venir-me ganes de llençar-me allà dins... però, vaig tenir por, massa por. Quelcom em deia que no era l’hora encara...

Vaig alçar-me i sense pensar-m’ho gens, amb molt d’esforç aquella tapa de ferro va quedar col•locada tal com vaig trobar-la.

Vaig fugir esperitat amb la moto. Des de fa moltes nits feina tinc per dormir. Oh!... aquell color, aquells sons...

Comentaris

  • Ah! gairebé ho oblidava... T’he respost al lloc del transpa.[Ofensiu]
    Israel Satienz | 23-03-2017

    Et deixo la transcripció:

    DONCS SOM-HI, FEM GRESCA

    Perdoni benvolgut transparent, que hagi de respondre a l’estimat Jomagi aquí, al preciós poema seu (SEU? De què em ressona a mi aquesta paraula?) i dic preciós amb bona fe, que no tot el que li comenti a vostè (fora de les nostres diferències) haurà de ser sempre forçosament contrari al seu estil de ser i de fer. Admeto que m’encanta anar fort i trobar-me pel camí com em surten pedretes transparents i catedràtiques. Però jo m’ho he buscat, doncs, anar fort et fa anar pel dret i no dur penjada l’amabilitat gratuïta, com les ales acolorides d’una papallona enganyosa. Veig que les mosques verdes que van a la merda, no estan ben vistes en aquestes contrades de personalitats tan delicades. D’altra banda, certifico sorprès, que sense fer jo esment al meu pensament polític, no ha trigat algú en aprofitar, per redirigir l’afecte que em teniu cap al tema catalanista. Veritablement esteu contagiats per alguna mena de bogeria encomanadissa, aquests que qualifiqueu de mala llet, la primera veu que distorsiona una miqueta la vostra quietud de floretes enmig del prat de tot el que és políticament correcte. Tant com per a barrejar-ho amb conceptes franquistes? (mare meva, on anirem a parar...) Qui s’ha ofès primer? Sembleu vosaltres. Jo només vaig fer un assaig d’humor sobre “l’autocensura” (literària, que no d'opiniò), rient-me precisament de mi mateix (i d’alguns altres com jo) i vaig defensar en un comentari posterior, la percepció del que em semblava una certa pèrdua actual de la capacitat crítica de la societat en certs temes estètics, fruit de les interferències per la democratització sense miraments de la cultura de masses i per l’oblit o la dissolució en aquesta amalgama, dels referents culturals de pes que abans eren inqüestionables. No sé Jomagi, essent tu expert en Art, el mínim seria que no caiguessis en la tendència radical de dur-te el tema cap al nacionalisme més exacerbat, ostres tiu, comenta, discrepa filosofa, enfadat, però no em siguis cutre de pensament, que jo et tinc en molt bona consideració si em baso en els teus imaginatius escrits. Que ningú s’enganyi ni es molesti, que al meu tuf hi ha més amor pels demés que a tota la podrida hipocresia de vosaltres. Però si voleu fem gresca, que així els administradors es fregaran les mans amb nosaltres, per l’impuls que li farem a relatsencatalà, amb tots aquells que ens llegeixin a partir d'ara només pel “morbo” de seguir-nos les baralles. Una abraçada molt especial a tots dos i a qui vulgui afegir-se a la polèmica.

    l’Isra

  • Per cert...[Ofensiu]
    Israel Satienz | 23-03-2017

    Espero el teu escrit dedicat a mi molt impacient i que estigui a l'alçada d'aquest de la tapa. Ja se'm fa la boca aigua.

  • IRREALISME "JOMÀGIC"[Ofensiu]
    Israel Satienz | 23-03-2017 | Valoració: 10

    A quina contrada és aquesta porta interestel•lar Jomagi? Voldria saber les coordenades exactes per ficar-me-les al GPS i llençar-m’hi de cap. Aquest color del qual tu parles... jo el busco amb la poesia moltes vegades, sense èxit. M’estalviaries molts esforços innecessaris si compartissis la ubicació d’aquest forat inexplicable, però alhora tan hipnòtic i magnètic. Aquest relat és un meravellós regal per als sentits somiadors... i per a les Belles Arts.

  • Màgia, diria jo[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-03-2017 | Valoració: 10

    Has tocat una de les meves debilitats, el retorn a una casa que va ser i ja no és, la tornada a un lloc que va tenir vida i que ara només són records, i un dia de juliol precisament (coses meves)... Buffff m'has fet salivar amb les descripcions... I per si no n'hi havia prou descobreixes la tapa d'un altre món... Ni real, ni irreal. Simplement màgia pura que fa somiar i imaginar. Com coi deu ser aquell color? Capaç sóc d'anar a la casa i aixecar la tapa...
    Gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: