Cercador
Qui no vulgui pols
Un relat de: onatge- Compartir:
Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. Si no vols sal a la boca, no vagis en mar. De vegades juguem amb foc, sense veure el perill. Si no et vols conèixer de veritat, no escoltis el silenci. Treu-te tota la roba social, i sigues tu.
Camina per la muntanya, escolta la conversa sàvia dels ocells, el vent que abriga i desabriga, el cruixir del terra al caminar, mira la sargantana que pren el sol. Agafa un grapat de fulles entre la teva mà. No et facis preguntes que no tenen resposta.
Si el vent ve de cara, enlaira el teu estel, dóna corda llarga al teu pensament. Posa un bri de farigola entre els teus llavis, purificarà la teva humitat més tendre, més teva.
Del rellotge no miris el pèndol, et distanciaria, viu el teu temps.
Si camines per la sorra, sempre et quedarà sorra a les sabates.
Guarda sempre un núvol, et protegirà del sol, podràs volar, i tindràs pluja.
De la rosa, deixa't estimar per les seves fulles, i estima les seves espines.
No intentis resseguir petjades que et facin anar enrera.
Posa't un davantal per protegir-te de les taques de la vida.
Guarda sempre un càntir d'aigua.
Omple una gerra de paraules ben escrites, paraules de cor, sempre les trobaràs.
No tallis flors per posar-les en un gerro, quan talles les flors, talles la vida.
Si vas caminant i trobes un pont, no et quedis mai al mig, camina i segueix endavant.
La llimona és aspre, però cura, de vegades per guarir-nos, primer hem de patir...
Al banc del repòs, reposa.
No vulguis fer entrar el clau per la cabota.
Que no et facin combregar amb rodes de molí.
No posis missatges i desitjos dins d'una ampolla, segurament no es mullaran mai, però tampoc arribaran al cor de ningú.
Sembra somriures amb vida, i et floriran en vida.
onatge
Comentaris
-
Qui no somia amb missatges a l'ampolla?[Ofensiu]galionar | 13-06-2009
Amic onatge,
Imprescindible poema a tenir en compte, i que convida a la reflexió amb els manuals de vida que sàbiament ens regales.
El mar i el seu onatge deuen estar plens d'amopolles amb missatges que mai no arribaran enlloc. Però amb tot..., és tan agradable, de tant en tant, somiar que sí que pot ser possible...
És la primera vegada que deixo uns mots en el teu espai. Amb el teu permís, tornaré algun altre dia.
Salut. -
Tens molta raó.[Ofensiu]rocadeserta | 04-01-2009 | Valoració: 10
Estic dacord amb en Vicenç. És com a petits trossets de sabiduria popular.
rocadeserta -
D'aquest text, n'haurien de fer octavetes!![Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 04-10-2007 | Valoració: 10
Consells savis, prudents, tranquils. Meditacions. Reflexions. Aportacions.
Algunes són dites tradicionals, gairebé de culte, com la que dóna el titol al text.
D'altres desconec si són populars o no.
I n'hi ha que són el resultat de la teva pròpia reflexió. En tot cas, consells assenyats, que fan pensar i podem sentir-nos nostres.
Alguns m'han agradat especialment:
"Del rellotge no miris el pèndol, et distanciaria, viu el teu temps."
"Guarda sempre un núvol, et protegirà del sol, podràs volar, i tindràs pluja."
"No posis missatges i desitjos dins d'una ampolla, segurament no es mullaran mai, però tampoc arribaran al cor de ningú.
Sembra somriures amb vida, i et floriran en vida."
Un final perfecte per a un recull que caldria portar imprès a la butxaca i llegir-lo en un moment de repòs, a mig fer una caminada per la muntanya i en un dia de clara bonança.
Gràcies per aquestes reflexions, i sobretot per compartir-les.
I gràcies pels teus comentaris!
Salut i lletres,
V.
-
Ecològic 100%[Ofensiu]llamp! | 12-07-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat tant que de seguida l'he afegit a preferits. M'encanta aquesta mena de divagació per la natura donant savis consells. Sí senyor, trobo que poemes com aquests esperonen a qualsevol lector enamoradís. M'agrada l'estructura, els adjectius que utilitzes, el tempo. Crec que aquest poema m'ha calat fons i no vull destacar cap frase pq totes elles son meritoses i desprenen frescor, vida i sentiment. Bravo!
-
caram![Ofensiu]ATZAVARA | 12-07-2007 | Valoració: 9
bonissim!
feia temps que no llegia algo tant....
ho necessitava.
destaco: Guarda sempre un núvol, et protegirà del sol, podràs volar, i tindràs pluja.
un petó fot d'atzavara!
ens llegim!
-
He arribat fins a tu[Ofensiu]TITÀNIA | 12-07-2007 | Valoració: 9
Hola Onatge!
Moltes gràcies per tots els teus comentaris als meus escrits, m'alegra tenir un lector tant fidel com tu.
Amb temps m'aniré llegint tots els teus escrits i ens comentem mutuament.
Petonets de Titània
-
M'ha semblat[Ofensiu]RATUIX | 06-07-2007 | Valoració: 9
una meravellosa barreja de sabiduria popular i de saviesa personal.
Senzill i vital i consistent.
Un preciós escrit on reconeixer coses bones de la vida, secrets per guarir o per no prendre tan de mal. Com la simple tirita o el senzill petó d'algú que ens estima. -
En 'broma' i/o seriosament...,[Ofensiu]rnbonet | 06-07-2007
...deixan-te endur per la corrent de l'aigua popular i des-soterrant arrels profundes, ens dónes una visió profunda de la vida, que ja voldrien moltes filosofies. Amarada, a més, amb tocs poètics.
Salut i rebolica, company!
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394392 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com