Qüestions de fe

El poble estrenava capellà. Era un capellà jove amb idees renovadores pels feligresos. Va innovar el donar la Sagrada Forma a la mà en comptes de a la boca com s'havia fet des de tant de temps, també va innovar que els homes i les dones es podien asseure allà on els vingués de gust dintre de l'església, s'havia acabat allò de les dones a l'esquerra i els homes a la dreta, els matrimonis es podien sentir més junts tot escoltant la missa. Va canviar algunes cançons eclesiàstiques donant ritmes més moderns. Però també renyava les nenes que parlaven durant la missa desoïnt així la paraula de Déu, ja sabem que quan el capellà parla ha de regnar el silenci dins l'església.
I va ser que un dia, mentre donava la comunió, i els vells i les velles amb les seves veus cridaneres, demanaven l'ajut i la comprensió i segurament el perdó de Déu amb càntics, una nena es va desmaiar de tan transportada que es trobava i això va trastornar tota la fe que impregnava el cor dels feligresos. Les amigues que l'acompanyaven van fer petits xiscles i els càntics es van aturar. La mestra d'escola va córrer a auxiliar-la i el capellà va parar de donar la comunió dient sense pensar, -"Porteu-la al meu llit".
Se la van endur, i la comunió i els càntics van retornar mentre la nena també retornava a la cambra dels capellà, estirada al seu llit.
Només va ser un ensurt sense conseqüències, però el fet és que aquell capellà tan ficat a la seva feina al cap de dos mesos va penjar les sotanes. Era com si se sentís pecador davant la fe tan imponent d'aquell poble.
Va penjar les sotanes i es va casar amb una noieta de les que s'asseien a primera fila a missa. Va fer una família i els fets van tenir bastant ressonància al poble, però per la dignitat amb la que es van produir els successos ningú va dubtar mai de la fe d'aquell bon home, el nombre de feligresos, això sí, es va reduir notablement. Veient l'entrega del ex-capellà a la seva esposa i els seus fills, els cristians del poble prenien exemple, i en comptes de passar temps escoltant la paraula de Deu, preferien passar temps amb llurs famílies.
I tampoc podria dubtar ningú ni criticar ningú, la fe d'aquells que deixaven d'anar missa.