Cercador

Llista categories

Que fem amb la llavor?

Un relat de: Ullets

Mentre parlava per telèfon amb tu
He escrit en un paper mil vegades
"T'estimo", per què no puc dir-t'ho amb paraules
a cau d'orella, desprès d'una nit
com la que junts vàrem viure ahir.

No m'agrada de tu res que li agradi el món
M'agrada la teva timidesa
Quan parlem de coses que van més enllà
D'un "hola que tal?"

No m'agrada quan la gent
Et posa l'etiqueta de bon noi, simpàtic i seductor
M'agrada posar-te l'etiqueta
De bella persona, que encisa amb la seva olor
Mirada i sobretot tacte

No hi ha ningú el món que
M'hagi tocat com ho fas tu
Amb la tendresa de la teva ànima
I a l'hora amb la passió
Del teu cor.

No m'agrada que hi hagin silencis
Entre tu i jo
Per por a parlar d'això
Que tu sents igual que jo
I que encara no has classificat.

Tinc tantes ganes de plorar
Per què no paro de preguntar-me
Que hi ha de mi que et fa fugir del meu costat
Quan jo em moro de ganes d'abraçar-te i fer-te costat a cada pas

No crec que m'hagi d'arrossegar
Per estar el teu costat
Ni tampoc crec que hagi de patir tant
Per què algú m'estimi com jo em mereixo

Si quan t'expliqui la veritat de moltes coses
Estàs a l'alçada, et quedes aprop meu, i em dius a cau d'orella
"Sempre t'ajudaré", llavors ja no hi haurà volta enrere
m'hauré enamorat definitivament de tu,
necessitaré que m'estimis tant
que quan no hi sigui et costi respirar
i sinó ho fas, hauré de tornar
el camí que tant m'ha costat aprendre.

No vull que siguis el pare dels meus fills,
Només vull que siguis el company d'una vida
Que cap dels dos tenim fàcil,
Però que tots dos patim en silenci
I ens amaguem rere un etern somriure

Tots dos sabem que hem viscut
Sempre tan ràpid per no tenir temps
Ni d'entendre el que ens ha passat

Però també tots dos sabem que
"tarde o temprano" ens haurem d'enfrontar
els fantasmes que ens fan córrer cap a la intensa vida.

Dóna'm una oportunitat,
Deixa'm temps per estimar-te com et mereixes
Però sobretot,
Dóna't temps per descobrir un sentiment
Tant gran com l'amor
I que tu difumines entres somriures,
"jeje", i uns quants "casa't amb mi... tens una ment privilegiada ;)".

Avui m'he adonat que t'estimo, i que no sé que fer amb aquest sentiment que neix a la panxa, com una llavor que està humida i li toca el sol. L'única manera de no fer créixer aquesta planta, és no regar-la i posar-la en una habitació tancada sense que li doni el sol, que sense cap mena de dubte és l'escalfor de la teva intensa i preciosa mirada.

11/3/2005

Comentaris

Afegir comentari

Sobre l'amor[Ofensiu]
Biel Martí | 18-05-2005 | Valoració: 8
Sobre l'amor i el moment en que un s'adona que estima, que hauria de provocar satisfacció... Però no sempre. Més que un poema o un relat, "Què fem amb la llavor?" (gran títol) m'ha semblat una reflexió, quelcom que volies expressar i ho has fet amb una narració. Ha estat molt agradable de llegir, fresc, sincer... O això m'ha semblat.
Bé[Ofensiu]
Sontmea | 10-04-2005
no sé si fer cap comentari al respecte, crec, que ja saps el que en penso de la història... No és, i ho saps, el millor poema o relat que tens, però descrius molt bé la situació límit aquesta en que una decisió es converteix en tot...

Endavant!

Thalassa
No sé ben bé...[Ofensiu]
kispar fidu | 13-03-2005
... com comentar aquest relat, no pas perquè no l'entengui o no li trobi sentit, si no, per altres motius. Però ara feia temps que no et comentava, i al llegir-lo, he pensat en fer-ho.

No deixis que aquesta llavor no creixi! No evitis que li pugui tocar el Sol! Si aquesta planta tant especial necessita l'escalfor d'una mirada, i necessita no seguir tancada, treu-la fora! i deixa que s'impregni de tendresa!

Sovint vivim tant ràpid que no tenim temps d'apreciar les petites coses que van passant pel nostre costat, i de tant en tant va bé aturar-nos i gaudir del que ens envolta i descobrir el que hem anat creant al nostre voltant.

A vegades va bé donar temps al temps, encara que sols sigui una mica... potser encara no ha sapigut "classificar" aquest sentiment, però dona-li temps.

Bé, de fet estic parlant una mica sense "coneixements de la causa", però és el que penso.

Bé, no puc seguir comentant, que he de marxar, que si no faré tard al curs de monitors!!!

Però sobretot, pensa: Que vals molt! I que i tant que et mereixes que t'estimin mooolt! Que t'estimin com et mereixes. Lluita pel que vols, i no perdis l'esperança! ;)

jejejeje, ciao! (petons! mua!)

l´Autor

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

62354 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Afegir a preferits

Biografia:

La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >