Cercador
Quan el silenci és en flor floreixo amb ell.
Un relat de: onatge- Compartir:
Quan el silenci és en flor floreixo amb ell.
Quan el silenci
és en flor
floreixo amb ell.
Ell m'abraça
i em pren.
Som dos vells amics.
En paper de silenci
escric el poema.
Em tiben
les ferides
que no s'ha
endut el vent.
Potser tot el més
profund de la
nostra vida
passa en silenci.
En silenci
veig el far
que guia
als desorientats.
En silenci
i a foc de flama
ressegueixo
el teu record.
Quan el silenci
desperta la seva
veu em penetra
m'asserena i em parla.
onatge
Comentaris
-
El silenci.[Ofensiu]empedrat | 11-12-2008 | Valoració: 10
És com una joia, cal però saber repirar-lo, viure'l, compartir-lo, i si convé fotre un crit i engegar-lo a pendre vent.
empedrat. -
per l'onatge[Ofensiu]dianna | 28-05-2007 | Valoració: 10
M'agrada molt la manera com escrius, m'envolta una ona de tristessa, anyorança i al mateix temps esperança. és com transportar-te en un altre espai. Reflexiones i penses sobre aquest inestable i sorprenent camí de la vida....No deixis mai d'escriure!
-
El silenci del que parles[Ofensiu]Frida/Núria | 26-05-2007 | Valoració: 10
dóna serenor i convida a reflexió. M'ha agradat molt com l'has enfocat.
-
silencis[Ofensiu]gypsy | 26-05-2007 | Valoració: 10
que diuen tant i alhora ens ensenyen a viure amb nosaltres mateixos, sense dependre dels altres, del què pensen, del què diuen... necessitem el silenci per resituar-nos i saber qui som.
Bell poema, onatge!
gypsy -
Saber gaudir del silenci és un privilegi[Ofensiu]Núria Niubó | 24-05-2007 | Valoració: 9
El silenci és un bon companys, m'agrada el teu poema , llegir-lo dóna serenor, és planer i alhora profund.
Gràcies pel comentari, vull dir-te que en ell no parlo d'una situació personal , és de denúncia social, per que com tu ben be dius en els fills queda la ferida oberta.
M'agrada el teu estil , et continuaré llegint,
fins aviat,
Núria
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394467 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com