Punt i principi

Les últimes gotes d'esperança s'evaporen amb la imponent calor del sol. El poc que em lligava a tu es converteix en aigua que cau, en forma de llàgrimes, damunt la freda pell.
He perdut la darrera cosa que s'acostuma a perdre, llavors què queda?
Queda el buit que sempre he tingut dins el cor. Queda el fet d'acceptar una derrota més, i adonar-me altre cop de que els somnis no deixen mai de ser-ho.
Potser vaig pronunciar paraules que no estava preparada per dir, potser em vaig deixar guiar per una mirada que mai quedarà fixada en la meva.