Prou, intenta, respecta, para de jutjar-me, acarona'm, estima'm

dels millors que he llegit últimament! Passo hores aquí buscant algo que m'arribi al cor, i crec que he trobat allò que buscava. No sé perque però m'agrada molt!

I fes cas dels consells de la petardi de la Dofi, eh! que en el fons és bona dona i tot! Je, je, je!

La vida és un seguit de probes complicadíssimes on gaira bé mai trobes el sentit de les coses que passen, o d'aquelles que desitjes i no passen mai.

La meva, està vist en que confiava que jo podría amb tot, perque deu ni do les probes que he superat. El secret? L'esforç, les ganes, la constància... sona a tòpic, però és real.

És curiós que quan menys forces tens més en necessites, eh! Busca-les bé, segur que hi són!

Amb aquest escrit t'has guanyat estar entre els meus autors preferits ;) continua escribint, ja t'havia llegit però ara et seguiré d'aprop! quina por! xD!

un petonàs ben dolç!

Salut! =nely=

a ser escoltada, acceptada i estimada tal com ets.
M'agrada molt la força i la tendresa que acarona els mots. Tens tanta raó, cadascú tenim una percepció de les coses molt distinta, no tots les veiem i sentim igual.
Difícil comprendre si no s'escolta sense jutjar, si no podem acceptar que som persones diferents i que no ens fan sentir vius les mateixes coses.
El dialeg, l'estimació i el respecte són eines fonamentals per entrar en els cors sense envair.
Jo ho he après (ara que no em sent) de la meva filla. L'altre dia va fer 13 anys, i encara que no ho deixa massa per escrit, no deixa de recordar-me que ella és ella i jo sóc jo, dues persones diferents. Fa molt temps que hem après a estimar-nos tal com som, de fet, no ens assemblen gaire, però ens encanta parlar i somriure juntes.
Per això i pel respecte i la fermesa que traspua el teu relat-poema, m'ha arribat molt endins i m'ha acaronat la pell de l'anima.
No deixis de dir el que hagis de dir i de sentir com et demani el cor.

Molts petons!

[Acabo d'arribar de l'examen... i como no, he sentit ànsies de connectar-me al web, i hi he trobat el teu relat (que l'altre dia em vas dir que vas escriure...), i claaaro! l'he llegit].

Bon títol! Un seguit d'accions que com a "súpliques" demanes que siguin complertes. Un crit per demanar que et respectin, que et valorin, que no et jutgin sense saber de què es tracta i sense conéixer-ne els motius... Són accions que a vegades penso que tothom hauria de tenir com a bàsiques: Intenta (-->intenta entendre el què sento...), Respecta (-->respecta allò què penso i respecta el meu ser), Para de jutjar-me(-->no jutgis el què faig bé i el que no, i menys sense saber-ne els motius ni sense intentar esbrinar com em sento...), Acarona'm(-->Fes-me veure que puc comptar amb tu, que hi ha algú al meu costat que lluitarà per mi i que m'acaronarà per mostrar-me que és allà, amb mi...), Estima'm(-->demostra'm que puc sentir-me feliç de tenir-te al meu costat, que puc estimar-te rebent el mateix de tu...).
[Suposo que l'escrit va dirigit per algú en especial... la veritat, és que jo no sé a qui...], però ha de ser algú que t'estimes un munt i que tot i que segurament ell també, està confós i no es deixa obrir els ulls... i necessites dir-li que Prou! que ja t'has cansat d'haver de donar explicacions, d'haver-te de justificar per tot, de no poder ser "respectada" i de sentir que et jutgin...

Silvieta, ja saps que t'estimo molt, i que no m'agrada gens veure't trista i encara menys que em diguis que no tens ganes de continuar... que no veus els motius per seguir endavant... (Et diria el què sovint et dic: Són èpoques, etapes... però això ho sap tothom i no ajuda massa...). Però no deixis de lluitar per tu i pel que vols. No deixis que els teus somnis s'esfumin. No et deixis véncer per "les pors" o per aquestes fases "passajeras" que estic convençuda que desapareixeran!
(Com algú molt especial em va dir un dia: Quan descobreixis com ets de poderosa, seràs invencible!! xip, xip! i no és val dir que no! Ets fantàstica i també tens un immens cor! Si a vegades et sents perduda, no és que res ja no tingui sentit... (una brúixola necessita el seu temps per orientar-se...).

Ai! Nu sé que més dir!
~No te cierres, nunca se sabe, quizá caiga una estrella~

Lluita per tu! i no et deixis vèncer!!!

T'estimo mooooolt!
Dufi