Preparant-me per la teva absència

Ara fa exactament vint-i-quatre hores de la conversa que vam tenir ahir i talment sembla que hagi transcorregut una eternitat. El dia ha entrat molt tímidament pels horitzons de llum de la persiana. Semblava no voler-me despertar d'una nit d'esglais continus, de coloms grisos i agressius que picaven violentament una bossa de pa que duia amb mi (ja veus que la simbologia dels somnis mai m'abandona, potser són les reminiscències d'una saviesa arcàica perduda en el temps, però que encara roman lligada tímidament a l'esperit).
La jornada l'he passada acompanyada de Ferrater i les seves obsessions (les dones i els dies, l'amor i el temps) ,de les poesies musicades de Lluís Llach.Cartes i reflexions de Foix i Miquel Martí i Pol m'han impulsat a escriure't una altra vegada, tornant a visitar el dia d'ahir.

Quan vam arribar després de passejar per les pujades de sol a dalt el turonet, vas parlar per aclarir les coses( Te'n recordes ?Davant nostre hi havia la terra fèrtil, la natura verda, fresca i viva...donàvem l'esquena a la grisor freda dels edificis i semblava que els pins ens acostaven al mar).La tensió omplia els meus ulls d'una mirada encesa encara més fosca i violenta, Una tensió contradictòria.Sentia ràbia, sí. Em sentia ferida per la teva decisió. Estava disposada a lluitar i a no tenir pietat. Vaig començar a atacar-te pels teus punts més febles.Tu vas aguantar estòicament les meves paraules fosques fins que em vaig derrumbar com una torre mil·lenària sobre la teva ànima per començar a preparar-me per plorar la teva absència.