Pregària

Un relat de: SuretIV

Aparta la mirada.
Deixa'm anar.
No m'atures.
No m'endinses.
No m'afones.
Deixa'm tranquil.
Vuic ser lliure.
Vuic tornar a ser el d'abans.
Vuic notar la brisa del vent a la meua cara.
Vuic poder observar l'horitzó amb un somriure.
Vuic tornar a sentir-me VIU.

Comentaris

  • d'acord[Ofensiu]
    laura lara martin | 30-10-2005

    jo també viure sentir-me viva. No és tan fàcil com sembla. No només és caminar, anar a clase, etc... és molt més qua tot aixó.... ho intentem?