Convivència amb una cruel malaltia (7)

Un relat de: SuretIV

Després d'haver estat tant de temps a l'hospital em trobava molt fluix i sense moltes ganes de fer res. Però vaig alçar l'ànim i vaig començar a fer petites caminades per poder recuperar la musculatura perduda pel fet de no moure'm molt durant quasi un mes.
Havia d'anar a l'hospital molt a sovint, cada 4 o 5 dies, per a realitzar-me una analítica i transfondre'm hematies i plaquetes, sobretot plaquetes que en la meua malaltia és el que més tarda en recuperar-se. Com a hematòleg em tocà el Dr. Jarque, Isidro, i la veritat és que he esta molt content amb ell. Les transfusions les rebia a l'Hospital de Dia i he de dir que el tracte allí és exquisit. Encara que manteníem contacte per Internet, sempre intentava veure a Noemí per saludar-la. També em passava per la planta d'hematologia per saludar a tot el món i vaig poder acomiadar-me de Maria l'últim dia que treballava allí.
Les desgràcies pareixien acompanyar-me i en menys de 3 setmanes es moriren un oncle meu i el meu avi. La mala sort pareixia apoderar-se de mi: les morts familiars, les plaquetes i els hematies que no pareixien respondre al tractament. Totes aquestes desgracies acumulades en tant poc de temps es feien difícils de digerir. Em feien dormir malament i a més tenia malsons en els que em veia enganxat als goters una altra vegada.
Vaig anar a la facultat per intentar començar el projecte final de carrera que és l'últim que em queda per acabar-la però no em sentia a amb forces, la majoria dels dies estava massa anèmic com per a posar-me a estudiar.
Totes les vegades que anava a l'hospital em tocava transfondre'm alguna cosa, bé hematies, bé plaquetes o ambdues coses, però el divendres 15 d'octubre encara que no estaven molt altes les xifres Isidro va decidir no transfondre'm res. Va ser el dia que més prompte vaig arribar a casa, i la veritat és que ho vaig fer molt content.
El que no sabia jo és que eixe dia els malsons que tenia a sovint anaven a complir-se. Estava a punt d'ingressar una altra vegada i aquest ingrés anava a ser molt més llarg que el primer.

Comentaris

  • hola!!![Ofensiu]
    laura lara martin | 13-05-2006

    com va???? ja et trobava a faltar!! però has tornat! me n'alegre molt que a l'hospital no tot siguen coses dolentes.
    Saps? el dimecres que ve, i dijous, (17 i 18) estrene l'obra. Volia dir-te que estàs més que convidat!!!! si vens, no te'n vages sense dir-me res, eh? I si no pots vindre, no et preocupes!!!! ja t'ho contaré-

    Un beset! i continua escrivint.

    Laura

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: