Cercador
A la meua infermera Berta
Un relat de: SuretIVQuè fas per tindre un somriure tan senzill i tendre?
Què fas per transmetre tanta alegria entre tots nosaltres?
Què fas per parlar amb tanta dolçor?
Què fas per fer-me el dia tan agradable?
No fas res, simplement ets així.
Tat se fa que estiga content o trist
Sempre despertes en mi la més insignificant de les rialles.
Fas que puga veure llum allà on hi ha foscor.
De nit em costa dormir, estic nerviós.
L'endemà desperte i pense
"Avui serà un bon dia,
avui voré a Berta".
Comentaris
-
HOLA!!![Ofensiu]laura lara martin | 26-05-2006 | Valoració: 10
La meua pregunta és: I n'hi ha de Bertos? hehe. Jo crec que sí, no? tu què em dius?
saps? a voltes pense que quan menys intentem cercar en alguna persona, més aspectes positius obtenim....
Perquè el món estiga ple de Bertes i Bertos, i per la felicitat que, molts cops, tan dificil és d'aconseguir!
Besets
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Por, Incertesa, Optimisme, Esperança
- El seu somriure
- Aquell Bes
- Un Gest Bonic
- Records d'un Enamorat
- A la meua infermera Berta
- Convivència amb una cruel malaltia (7)
- Convivència amb una cruel malaltia (6)
- Quan te'n vages
- Convivència amb una cruel malaltia (5)
- Convivència amb una cruel malaltia (4)
- Un Poema per a Laura Lara Martín
- Convivència amb una cruel malaltia (3)
- Si Tornara a Nàixer
- El trancórrer del Temps