Precisament avui

Un relat de: rautortor
Precisament avui

a la mare in memoriam


Precisament avui
que la boira no em deixa veure la lluna,
em revenen aquells instants d’agonia
en què les hores ja no eren nostres.
El teu respirar llunyà tan a prop del gual,
la gelor dels mots silenciosos
demanant ja un adéu, una drecera,
la de l’enterbolida i crua solitud.
L’esperança no escolta
perquè redubta dels camins
que no accepten petjades.

Precisament avui,
quan la nit s’ha tret el vel,
he pogut veure el rostre estimat,
l’esblaimada lluna de febrer vestida de dol,
ella tan bella i jo tan trist.
La crido i la crido,
però ella no ho vol, mare, ella no ho vol.

Menàrguens, 21 de febrer

Comentaris

  • Preciós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-05-2019 | Valoració: 10

    M'ha commogut aquest poema tan formós, preciós, inigualable, que ressalta l'angúnia de ta mare. És un poema que remou els teus sentiments quan la lluna també està trista. Jo sí que crec en aquests sentiments que tens i l'altra vida, perquè ací estem de pas.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Profund[Ofensiu]
    kefas | 01-04-2019


    Sóc un materialista convençut, però els teus poemes em fan pensar que l’ànima existeix

  • Oh! Mare.[Ofensiu]
    Nil | 02-03-2019 | Valoració: 10

    Per jo, tot poema d'un fill dedicat a una mare, com ara aquest teu que escenifica el darrer sospir d'una mare, mereix el meu respecte i la meva atenció. Per què demano jo que hi ha de més gran i sagrat que l'amor maternal? Dissortat aquell que no l'ha arribat a conèixer-la o la hagi tingut, el planyo, malèvola!, Perquè no podrà arribar jamai a crear un poema bell com el que has escrit tu. Un poema on la lluna esdevé el vel o teló de fons d'un escenari entre el naixement i la mort. Perquè cal no oblida pas que tots dos oposats estats de consciència, naixença-i-mort, no és altra cosa que vida! interminable i en continua evolució. Bona poesia és la teva rautator. I a aprofito aquesta avinentesa per a convidar-te a que llegeixis el meu poema "OH! MARE!: homònim al teu. Salut, Nil.

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 01-03-2019 | Valoració: 7

    Poema íntim, ple d´un record profund per la mare estimada que ja no hi és.
    M´ha conmugut aquest sentiment tan íntim.
    Felicitats

  • Esplèndid[Ofensiu]
    Mercè Riera | 22-02-2019 | Valoració: 10

    M'he volgut endinsar a la lectura gràcies al títol, que m'ha recordat a uns versos de Miquel Àngel Riera:
    "Entre tot quant he dit es demostrava
    que tanta transparència era impossible
    i que, al darrer de tot, el que em podia ocórrer
    era que un dia, Mai,
    precisament avui,
    et pogués mirar als ulls posant la cara
    de no comprendre res, mentre t'estim."

    El teu poema no m'ha decebut. Gràcies per compartir.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

141 Relats

479 Comentaris

81313 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.