Tan poques paraules i m'has fet sentir tantes coses.

Gràcies per compartir.

Acabo de llegir el teu poema "un amic" i m'ha captivat la diferència de sentiments que podem sentir cap a persones diverses. Allò de que la família ho és tot... A vegades ens ho hem de deixar de creure. Qui t'aporti la llum és qui has de considerar família.

M'han agradat els teus poemes, et llegeixo.

M'he volgut endinsar a la lectura gràcies al títol, que m'ha recordat a uns versos de Miquel Àngel Riera:
"Entre tot quant he dit es demostrava
que tanta transparència era impossible
i que, al darrer de tot, el que em podia ocórrer
era que un dia, Mai,
precisament avui,
et pogués mirar als ulls posant la cara
de no comprendre res, mentre t'estim."

El teu poema no m'ha decebut. Gràcies per compartir.