Cercador

Llista categories

Postes de sol a Venècia

Un relat de: ITACA

Avui la lluna surt contenta
A donar la benvinguda a la nit
Dintre d'unes hores
Tancarem els ulls i viatjarem
A veure postes de sols
Que només tenen a veure
Si hi som tots dos
Sobre aquell pont a Venècia.
Acarones les meves hores.
Elles ja no pensen en maquillar-se
Sabent que si ets tu qui les mira
És veuran precioses
Com la nostra lluna, Marc.
Instants màgics golpejen amb força
Els espais en blanc
De les nostres vides.
Música de piano,
somnis dels que avui no despertaré
Moments com aquests
que em recorden lo que t'estimo.
Pau i tranquilitat, amistat,
Que més queda que no siguem tu i jo
Marc i Clara somiadors de terres
Amb postes de sols inmillorables
que són les que han fet
que avui 3 D'abril del 2005
Embarquesim en una sensació
tan profunda i calida
Com es la paraula T'estimo.

Comentaris

Afegir comentari

Bones![Ofensiu]
Baiasca | 01-06-2005
Ei! Molt maco, si senyora, molt maco!
Que bonic és l'amor eh...
Unes tenen més sort que altres... a veure quan em toca a mi, jeje...

A mi Venècia també m'agrada molt!

Yas
És un molt bon inici...[Ofensiu]
L'escriptor mediocre | 26-05-2005 | Valoració: 10
...de poesia d'amor! Ja que molts comncen a deixar anar l prrafada sense cap presentació, pero amb la personificació de la lluna queda tot dit.
Del verb estimar[Ofensiu]
Aquàtica | 09-05-2005 | Valoració: 8
Hola Itaca, és el primer comentari que et faig, i en faig pocs. He de dir que el poema no m'estava convencent del tot, potser perquè sóc maniàtica de les estructures i aquest no la té definida, potser perquè el que dius em semblava que podia dir-se millor en forma de carta, per exemple. Però la part final ha trencat el que he dit fins ara i m'ha sorprès agradablament. Bon poema!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >