Cercador
Poema fugisser
Un relat de: Lluís Joan Sebastià- Compartir:
Fugir de tu, d'allò
que mai has volgut.
Voler trobar el que
sempre s'ha desitjat.
Oh vida saborosa! Amor
que sempre fuges de mi.
Quan la reconciliació?
Tampoc val res de tot.
T'esperaré sempre, ànima.
Saps que sóc on tu vols.
Només estima'm. No prego
per res més. Desitjo el
núvol de tempesta que
s'ha esvaït davant meu.
Comentaris
-
Poema atrapat[Ofensiu]Unaquimera | 29-01-2007 | Valoració: 10
El títol d'aquest relat resulta tremendament atractiu i atrau.
El començament recorda una declaració de principis, d'estil, d'intencions vitals.
Pel mig, una frase intrigant: "Tampoc val res de tot."
El final és tot un encert: tendre i melangiós, manifesta el desig del què ja no és a l'abast, però has tingut davant, d'allò que es fon, s'esvaeix, es revesteix d'oblit... però no s'oblida.
Ben fet!
En vista de la sorpresa tan grata que he tingut avui en descobrir-te com autor, em sembla que tornaré un altre dia per llegir més coses teves...
Entre tant, per celebrar aquesta coincidència, t'envio una abraçada forta i sincera,
Unaquimera