Cercador
Desaparèixer
Un relat de: Lluís Joan Sebastià- Compartir:
No, vida, no. No t'equivoquis.
No estic trist, estic feliç de
desaparèixer. La papallona cega i
sense ales se'n vol anar. Passió.
Paisatges de dolor l'han cansada.
Ja! Ja l'han esmorteïda massa.
No es troba ja amb ganes d'explorar
per precioses roselles amb saba vermella.
Gotes de pluja provinents de núvols
d'amargor han tornat negra la tija
de la vida. Papallona, no te'n vagis
et dic! Només et tinc a tu! Amor.
Amor mut, racional, emporuguit.
Perdona'm. Torna a mi i veuràs
com t'abraçaré amb els meus
pètals més plens de vida que mai.
Comentaris
-
FELICITATS![Ofensiu]nuriagau | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
Núria Gausachs i Cucala -
Vicenç Ambrós i Besa | 12-08-2004
La veritat és que convé rellegir-se'l. I suposo que la poesia és un món on cadascú, autor i lector, hi aporta una part. I després de llegir una mica pots acabar-te afigurant qualsevol interpretació. La confiança en l'amor, o el fet de creure o seguir creient en l'amor, és quelcom que em va quedar clar en llegir el poema per primera vegada. Altres coses em van passar més desapercebudes. Convindria que els autors donessin la reflexió originària per, com ara, poder-la comparar amb la interpretació que n'havia fet el lector.
Fins la propera! -
Resposta a "Una mena de plany"[Ofensiu]Lluís Joan Sebastià | 12-08-2004
Aquest poema representa el cansament amorós i d'ànims d'un amant envers tots els adjectius que sobre aquesta persona s'esmenten en l'escrit.
Però l'estrofa final representa el clímax del poema i la gran contradicció de l'essència de la papallona que, tot i no tenir ganes de res, continua confiant amb el seu amant i amb l'amor.
Espero haver-me explicat bé. I gràcies pel teu suport. -
Com una mena de plany[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 11-08-2004
M'agrada el teu estil i l'estructura dels teus poemes. I en aquest poema hi detecto una mena de plany, com un crit de no em deixis amor ara abans de desaparèixer... Potser és una interpretació una mica dramàtica...
Fins la pròxima!