Vés-te'n

Estic massa ferit per tornar-te a veure.
Vola ben lluny i coneix aquelles aparences d'home.
Fuig de mi, fuig de tot allò amarg i pensant.
Viu la vida complaent i deixa'm de banda.

Prou! Oh rancúnia meva, companya eterna.
Aparta't de mi i deixa'm viure. T'ho demano.
No em donis més motius per odiar-me! Fuig!
El meu cor s'asseca al teu costat.

Què dius? No et sento. I tu tampoc, idiota.
No t'enganyis, titella, esclau del teu cor. Pensa
amb el cap i veuràs aquelles aparences d'home
amb millors ulls. Prou gelosia. Li faràs mal!

Saps què? Només ets un esborrany. Purrialla.
No signifiques res per a mi. Tu, la gelosia ets tu.
Ets rancúnia, confusió. Jo sóc qui vol viure tranquil.
No em prendràs allò que més vull. Ja ho saps.

Allò que vull és allò més important per mi.
Què et pensaves? Que et volia a tu? Pobre infeliç.
Em fas pena. Si tot va bé només serà record.
I en més temps...només eco. Això mateix.