Carícies d'agost.

Carícies d'agost, càlides i nostàlgiques;
ara res, caliu de rosada. Vibracions que
potser no tornaran: ànimes confoses i
ignorants de tot l'amor que poden fruir.

Congelada gota sobre fulla verda
que no vol que la llum de l'amor faci de la
seva clorofil·la la seva raó de viure.
Isolada llàgrima congelada. Fred intens.

Cançó a la lluna en darrera instància.
Pàl·lida suavitat i esperança de Venus.
Ja no tornarà el nostre Sol d'amor, aquell
del mes d'agost que ens penetrava a la pell.