Cercador
Nocturnitats.
Un relat de: Lluís Joan Sebastià- Compartir:
Somiar el que menys vols,
no voler sentir el que s'estima,
tot el dia adormit i no
voler el que es vol somiar.
Pensament prísmic i racionalitat
rodona; esclau de la buidor i
amo de tot l'odi. Sol i lluna,
piràmide i paper de calc.
Allò valerós de tu i allò
infantil al mateix temps.
Enamorat de tu de gener
a octubre; suficient?
Camins traçats i desapareguts.
Ulls presos i tornats al seu lloc.
Ja tinc el cor sencer: misèria!
Quina ràbia que te'l tornin!
Tristesa volguda per victimisme,
calamitats de matinada; llençols,
coixí ben premut, suor sofrida...
Malsons típics de cada nit.
Comentaris
-
Malsons...[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 06-08-2004 | Valoració: 9
He llegit els teus 4 poemes i m'han agradat. Tenen una estructura treballada que s'agraeix de tant en tant, enmig de tants i tants poemes de vers lliure.
D'aquest últim destaco un vers: "Tristesa volguda per victimisme". No sé fins a quin punt els malsons són causats per un mateix (suposo que el fet de turmentar-se pensant en malsons actua com a condicionant), però fins i tot descontextualitzat té, aquesta línia, un sentit especial. Tristesa volguda per victimisme. Ens agrada tant autocomplaure'ns!
Potser tots som -crec que som- una mica narcisistes...
Endavant que comences fort (en qualitat i en quantitat!).