Poc a poc

Poc a poc vas diluint el meu present
com un incest entre l'espera i el temps

poc a poc vas dibuixant el meu futur
com un quadre mal pintat

no vull acabar-lo sol...

poc a poc posseeixes els meus presents,
fets de tots els passats amb tu,
de tots els futurs somiats...

i com puc oblidar-te
si cada instant l'he somiat abans
i l'he somiat al teu costat?

Lentament, desdibuixes les promeses
com petjades a la sorra s'esvaeixen
i es inútil somiar que et puc haver oblidat
quan el futur esdevingui un present qualsevol

i no vull viure'l si es sense tu...

i com puc renegar de tu
si cada instant l'he anhelat abans
i l'he anhelat al teu costat?

Com pintar un nou quadre
si l'anterior no l'he acabat
com puc desdibuixar-te?
Seria com matar l'art...

Perquè l'art ets tu per lluny que siguis...

Com veure un sol somriure sense pensar-te,
si nomes enyoro el teu,
com pensar sense pensar-te,
si vull sentir-te dins...

No vull que t'esvaneixis en la nit...