PERSISTÈNCIA

Un relat de: Sebastià Climent
No sé si la causa ha estat la xafogosa calor o que alguna preocupació de la que no n’era prou conscient em rondava pel cap, però el cas és que he passat una mala nit. He dormit poca estona i de forma intermitent, amb sobresalts, alternant vetlles i somnis. Els estroncats períodes de son han estat ocupats per una sèrie de malsons caòtics, angoixants i indefinits que gairebé no recordo. M’he despertat cansat, trasbalsat, amb el cos baldat i amarat de suor.

Una dutxa i un bon esmorzar m’han reconfortat. He sortit a buscar el diari i un cop a casa m’he posat a llegir-lo còmodament assegut a tocar del finestral que dona a la terrassa. La vista que tinc des d’aquest racó de lectura és amplia i cap edifici em priva de veure la frondosa verdor de les properes capçades arbòries. He tingut la nit turmentada però aquest matí m’ha tornat la calma, potser en consonància amb l’absoluta calma atmosfèrica que hi ha avui. Una agradable temperatura i un cel blau clar blanquejant, gairebé immaculat, només esquitxat per quatre núvols esquifits que un suau oreig de seguida ha fet desaparèixer. L’única discordança enmig d’aquesta placidesa general és l’extensa referencia del diari al primer aniversari d’uns fets d’infausta memòria per a molts ciutadans.

Res no feia preveure el fort vent que poc temps desprès s’ha girat, seguit d’una fosca massa nuvolada que ha provocat una tempesta excepcional per la fúria de les ratxes de vent i el diluvi que les acompanyava. Les capçanes dels arbres han començat a rebre les violentes embranzides del vendaval que les sacsejava sense miraments i com el saltamartí, amb el seu vaivé, retornaven a la posició inicial. Algunes branques, poques, més afeblides han cedit a la pressió de les enfurismades ventades, gairebé huracanades, i s’han trencat o esquinçat, però la resta del ramatge ha suportat amb fermesa l’embat del vent i de la seva aliada l’aigua que queia a bots i barrals i ha resistit fins que la ventúria ha anat amainant fins a desaparèixer del tot. Els arbres han persistit malgrat la palesa desproporció entre la seva indefensió i el desaforat poder de les forces que pretenien abatre’ls. Els arbres persisteixen, el vendaval, almenys aquest, ja no.

He vist similituds entre els fets de la commemoració que descriu el diari i la violenta tempesta desfermada. Tot plegat m’ha induït a reflexionar i, sobretot, a reviure en el record aquelles jornades que rememorem. En ambdós casos es dona la mateixa situació d’indefensió davant d’unes forces violentes i la mateixa resposta per tal de persistir: la resistència, la fermesa i la flexibilitat.

Després de la tempesta ha tornat la calma atmosfèrica, però la calma al meu ànim, no. Està torbat pensant que igual que vindran nous temporals podran venir noves situacions que posaran a prova la nostra capacitat per a la persistència.

Comentaris

  • Tot esperant la calma![Ofensiu]
    Nil | 13-02-2019 | Valoració: 10

    Jo també darrerament tinc males dormides, em desperto neguitós... Estic recuperant-me d'una capsulitis que no se m'acaba de guarir amb la promptitud que jo voldria i és que la mà és la meva eina de treball. Per això alçar-me de llit és com anivellar una ampolla guerxa mig plena de líquid. Quina sort que tens de tenir els capçades dels arbres a tocar de casa teva, jo les tinc a l'horitzó i això em priva de apercebre amb detall la influència dels agents meteorològics damunt elles, com deixes tu constància en aquest magnífic relat que amb destresa relaciones amb els
    tumultuosos moments que està passant Catalunya. Mercès per a permetre'ns la teva enginyosa i sàvia prosa.

  • Resilència.[Ofensiu]
    Frederic | 13-02-2019

    Força interessant. Caldrà resilència. Diuen que resistir és vèncer.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

152 Relats

275 Comentaris

99391 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com