Perquè així?

Un relat de: petit marrec

Tres miserables anys de la meva vida llençats a les escombraries, simplement perquè tu ho has volgut!!!.

L' Eldir , noia com cap altre he conegut; pell suau, ulls verds, cabell castany...que us n'he de dir jo, vaig estar enamorat de ella durant tota la meva infància,
i per un simple casual ens retrobem passats 10 anys en un agrupament, ¿qui ho havia de dir? La noia més bonica de l'escola perseguint els mateixos interessos que el "freaky"
de la classe.

Et vaig veure, però clar estava tu no em vas conèixer a la primera!! Quan anàvem junts a escola nomes tenies ullets per als teus "Levi's" i el teu polo "Tommy Hilfiger"; En
canvi jo vaig veure com s'ensorrava el meu nou món, tants anys perduts per a intentar esborrar la teva odiosa figura de nena mimada, amb aquests ullets tan macos, aquest
cabell amb olor a fruits de bosc, el teu caminar, el teu somriure...... frena Irunek frena que ja hi tornes!!.

En fi, et vaig saludar i varem mantenir la nostre primera conversa cordial, (oh my GOD). ¿Com pot ser que una criatura tan odiosa pogués haver capgirat tant la seva
orma de pensar? Ara ets simpàtica, vols transmetre bones vibracions, unsvalors....¿segur que ets tu?

Dos anys al teu costat van fer la resta. Vaig caure rendit als teus peus, i després de moltes baralles amb mi mateix vaig reunir les suficients forces com per.....
d'això.......Eldir, ehem.... en realitat fa molts anys que ens coneixíem, anàvem a l'escola junts, ¿recordes el freaky de primera fila que sempre duia el jersei vermell? donç.... jeje
era jo.
Volia dir-te que.... mmmmmmm ¿que fas? , abans d'això millor parlar-ne ¿no creus?.

L'Eldir em va dir que el seu passat, era una part de la vida de la qual no n'estava gaire orgullosa ; havia marxat de casa perquè se n'havia adonat que els diners no donen la
felicitat, havia donat els seus "channels" i les seves cremetes a persones necessitades,i el més important es sentia malament per no haver obert els ulls abans.

Varem començar a sortir, érem inseparables. Aquell mateix any fèiem la promesa de l'agrupament, encara recordo el que vas prometre..... Jo Eldir García, cap de Castors i Llúdrigues prometo no tenir por al meu futur!!! I així ajudar a vèncer les pors dels meus companys.

Van saltar-me un parell de llàgrimes que jo tractava d'amagar dient que se m'havia caigut la lentilla, però aquell moment esta gravat al meu cor.


El tercer any va començar a esser l'any de la discòrdia. Tot s'havia d'arreglar amb unsimple ¿Irunek perquè has fet això?, després de tant temps junts es normal que sorgís la
nostre primera baralla d'enamorats no?; donç qui ho diria, tres anys i aquella seria laprimera i la única disputa.

Després de que entrés a casa nostre i la trobés amb en
penques d'en .... per cert, ¿qui es?; encara s'atrevia a dir: ¿Irunek perquè....? la vaig tallar en sec,

¿Eldir perquè no m'havies dit abans que estaves amb mi simplement per diversió, per provar coses noves, per..... riure't una estoneta de mi?.

El noi va saltar del llit, com no .... ara t'he conegut, ets en Tiki; tu eres la parella de l'Eldir a batxillerat no? El noi que es "super-estressava" perquè no havia pogut esmorzar Cola-cao i havia hagut de menjar Nesquik.

Vaig tancar la porta, pensava que les persones canviaven però en el fons alguna cosa em deia que ella mai ho faria.

Han passat els anys i encara no l'he tornat a veure, malgrat tot espero que la vida li vagi com ella havia desitjat, es a dir, de color de Rosa.

Jo encara busco qui sàpiga entendre el significat de les meves paraules; el ser freaky, es el que em fa sentir-me viu, soc Normal!!!!!!!!



Comentaris

  • Que xulo![Ofensiu]
    diesi | 09-02-2007 | Valoració: 9

    m'ha agradat molt :P descrius una situació molt realista que es fa fàcil de llegir. Una bona història que ha ocupat un bon relat ;)

    petons!

    b#NaT#b

  • Estimat amic....[Ofensiu]
    Lecram | 22-01-2007 | Valoració: 7

    Estimat amic Enric, acabo de rellegir el teu relat, hi ha tants elements que em fan venir records, records bons i no tant bons;`sincerament el trobo genial.

    Però com dius molt be al final: "el ser freaky, es el que em fa sentir-me viu" això és importantissim: ser un mateix i no voler aparentar el que no som.

    Espero que poguis sentir-te viu durant molt de temps.

    Una abraçada.

    Marcel

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

54 Relats

54 Comentaris

43786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.