Però...tornarà?

Un relat de: tramuntana

Asseguda en el banc de la vida,
he vist que el temps passa,
passa com cada cantonada,
que es gira...

Asseguda entre les parets del món,
he vist com la pluja no mulla del tot,
només humiteja el plorar,
fins que empapa...

Asseguda en els genolls de la terra,
he vist que vivim amagats rere un nom,
i que cada racó,
és una porta entreoberta...

Asseguda en un instant dels dies,
he vist com cada hora se'n va,
i no torna fins que el rellotge torna a marcar-la,
però...tornarà?

Comentaris

  • la incògnita del demà![Ofensiu]
    ROSASP | 22-09-2005

    Aquesta és la contínua incertesa que forma part de la pròpia vida.

    Ens colem per portes entreobertes, en mullem, contemplem un instant concret que ja s'esvaeix gairebé sense arribar-lo a tocar.
    Però som vius i en cada pas podem triar un destí, encara que costa assumir que mai es pot tenir res controlat...

    Molt profund i ben ambientat. Sembles l'espectadora que contempla i al mateix temps forma part de l'espectacle de la vida.

    Ai, Laura, em fas pensar molt. No sé pas d'on treus aquestes mirades que pentinen amb suavitat i despullen alhora.

    Petons!

l´Autor

Foto de perfil de tramuntana

tramuntana

423 Relats

658 Comentaris

440491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991).

" ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"

...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...

...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.


...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя



- laurasainzr@hotmail.com