pero, ara, abraça'm

Si, no està malament... I sobretot per l'edat que tens (o intueixo per les teves paraules l'edat que tens). Però mira més al teu voltant, i fes cas de la M.M. Marçal, de la següent frase del seu poema, i sigues
tres voltes rebel).

Esperem que segueixis posant aquí els teus escrits!

Bruixot

M'agrada el teu poema, té punts interesant, té frases ben trobades. Vas bé, vas bé.
Hi ha una frase que m'agrada, em fa pensar amb la diferencia de mentalitat entre homes i dones:
No vulguis presumir d'una cosa perduda
Curios, presumir d'una cosa perduda...

Alguns comentaris, no puc deixar de ser crític (per tal que milloris, trobant però el teu camí):
Un primer comentari és que hi ha alguna frase que no s'enten. A veure, això és ben lícit si aquest és l'objectiu, però és bo intentar ser clar.
Després, la frase Oblidat dels ... trenca una mica amb el reste del poema. Oi? És, com ho diria, massa descriptiva. Massa "vulgar" (?)
La frase següent és potser massa apocalíptica...
Però l'ultima frase és molt bona (em refereixo a l'ha de ...abraça'm).
Una última cosa: posar una frase d'algú altre no em sembla malament, però la fraseque poses es gairebé un poema sencer de la Maria Mercè Marçal, només li falta el
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
I tampoc no pega amb el resta del poema. No ser si és com una mena de signatura.... i clar, no és fàcil posar-ho com a cita (has de saber com fer-ho, vull dir amb italiques, a l'esquerra, a dalt...). Bé, només remarcar això.

I posats a fer, et posarè un altre poema de la M.M. Marçal, que a mi m'agrada:

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Segueix endavant!

Boig